La plaça de Sant Felip Neri, situada al cor del barri Gòtic de Barcelona, és coneguda per ser un dels indrets més fotografiats i amb més encant de la ciutat. Tanmateix, sota la seva aparença medieval amaga una història fascinant de transformacions, tragèdies i una arquitectura viatgera que va modelar-ne la fesomia durant el segle XX.
Un passat com a cementiri i convent
Els orígens d’aquest espai es remunten a principis del segle XVI, quan el terreny on actualment hi ha la plaça funcionava com a cementiri de la Catedral. En aquest indret s’enterraven parroquians i membres de confraries i gremis. Degut a la seva condició, va rebre popularment el malnom del cementiri dels condemnats, ja que també hi rebien sepultura aquelles persones que havien estat sentenciades a mort.
L’any 1673, l’orde religiós de la congregació de l’oratori de Sant Felip Neri va comprar diversos edificis a la zona per aixecar-hi el seu convent i, posteriorment, l’església homònima, la construcció de la qual es va finalitzar l’any 1751. Més endavant, l’any 1816, amb la supressió dels cementiris parroquials, l’espai es va convertir definitivament en una plaça pública, tot i que amb unes dimensions inicialment molt més reduïdes que les actuals. De fet, l’antiga delimitació de la plaça coincidia prèviament amb la filera d’arbres propera a la façana de l’església, mentre que la resta de l’espai actual estava ocupat per edificis particulars.
El tràgic bombardeig de la Guerra Civil
Un dels capítols més foscos i marcats en la memòria de la plaça va tenir lloc durant la Guerra Civil Espanyola. El 30 de gener del 1938, la plaça de Sant Felip Neri va rebre un bombardeig brutal per part de l’aviació italiana. Una bomba va impactar directament sobre l’indret i va causar la mort de 42 persones i l’esfondrament total dels edificis situats al costat esquerre de l’església, la qual també va patir danys considerables. Durant anys, l’espai afectat va quedar reduït a uns simples solars buits.
La gran transformació dels anys 50 i les façanes viatgeres
A finals de la dècada dels 50, l’Ajuntament de Barcelona va emprendre una reforma integral de la plaça sota la direcció de l’arquitecte municipal Adolf Florensa, amb el propòsit d’ampliar l’espai i dotar-lo d’una aparença històrica i elegant.
Per aconseguir-ho, en lloc de construir edificis amb estètiques pròpies de l’època, es va optar per traslladar façanes d’edificis antics de la ciutat que havien estat enderrocats anteriorment per obres urbanístiques:
- La façana del Gremi dels Calderers: originalment situada al carrer de la Bòria, a tocar de la plaça de l’Àngel, aquesta façana va ser desmuntada l’any 1911 per permetre l’obertura de la via Laietana. Després d’un pas previ per la plaça de Lesseps, va ser finalment reinstal·lada a la plaça de Sant Felip Neri per flanquejar el nou edifici de l’escola local.
- La façana del Gremi dels Sabaters: procedent del carrer de la Corríbia —ubicat entre la plaça Nova i el pla de la Seu—, aquest element formava part d’una illa de cases enderrocada l’any 1943. Després de ser guardada en un magatzem municipal, Adolf Florensa va decidir col·locar-la a l’altre costat de la plaça.
Posteriorment, la instal·lació d’una font l’any 1962 i la posterior reforma de la façana de la Casa Gironella, convertida actualment en un hotel, van acabar de definir la fesomia que avui dia coneixen ciutadans i visitants.
