L’església de Santa Maria de Vallvidrera, un temple amb molta història

A l’església de Santa Maria de Vallvidrera el mossèn Jacint Verdaguer va fer la seva darrera missa. Vicenç Fonolleda, historiador de Vallvidrera, explica al Va passar aquí que “Vallvidrera havia estat un poble de masies escampades però el seu cor, el punt de trobada, va ser aquesta església”. Fonolleda destaca que, a més l’església també és el cementiri del poble de Vallvidrera, “un cas molt curiós” que a Barcelona només es repeteix a Sant Genís dels Agudells“.

Una arquitectura de “gòtic tardà”

Fonolleda assenyala que se sap que l’església és del segle X per la documentació que s’ha trobat i per l’estil arquitectònic, que és gòtic tardà. “Aquesta església ha patit tot tipus d’aventures i històries tràgiques, sobretot al segle XIX“, destaca Fonolleda.

Apunta que durant la Guerra de la Independència a les tropes franceses hi havia mercenaris que volien entrar a robar, però aleshores amagaven el calze o el portaven a una altra església. En canvi, Fonolleda matisa que durant la Guerra Civil “no es va entrar a saquejar res”, però per precaució “es van treure les coses valuoses, com un retaule magnífic que hi havia darrere l’altar”.

“L’església és d’una sola planta, molt senzilla, i tan sols destaca el cor“, remarca Fonolleda. Afegeix que “des del segle X ha tingut algunes modificacions, però no gaire importants”.

El pas de Jacint Verdaguer per l’església

Fonolleda destaca que els últims mesos de vida de Jacint Verdaguer, quan “estava molt malament”, l’alcalde Miralles de Sarrià li va deixar fer una estada a Vilajoana. Remarca que Jacint Verdaguer s’hi va quedar uns mesos i va dedicar uns goigs i un poema a l’església de Vallvidrera, i hi va “celebrar la darrera missa abans de morir”.

Fonolleda insisteix que volen recuperar i mantenir l’església de Santa Maria de Vallvidrera perquè “són molt poques que encara mantinguin el seu cementiri” i “és un punt de referència”. De fet, Sant Antoni Abat és una celebració molt arrelada a la parròquia des del segle XVIII, on els veïns porten els seus animals de treball i granja perquè els beneeixin.