Tot i que a la llinda de la porta de la masia hi ha escrit l’any 1674, els seus orígens són força anteriors. Documentada ja abans del segle XVI sota el nom de Casa Aguilar o Torre d’en Conill, la construcció va patir danys severs durant la Guerra dels Segadors l’any 1652, fet que va obligar a una reconstrucció posterior que ha perviscut fins als nostres dies.
El nom actual del barri prové del baró de Cervelló, propietari de les terres al segle XVIII. Durant molt de temps es va estendre la creença errònia que el nom feia referència a la baronia de Sant Lluís, un títol creat el 1794. No obstant això, la documentació històrica i els plànols antics confirmen que el topònim Casa Baró ja existia mig segle abans de la creació d’aquesta baronia.
De terres de conreu a nucli urbà
Durant gran part de la seva història, les terres que avui formen Can Baró van pertànyer al municipi de Sant Martí de Provençals. Es tractava d’un entorn agrícola dedicat bàsicament al cultiu de vinyes i garrofers, treballat per pagesos emfiteutes.
L’expansió de Barcelona al segle XX va marcar un punt d’inflexió. La rendibilitat de l’agricultura va decaure, cosa que va donar pas a la parcel·lació de les grans finques. El 1905, Joaquim de les Llanes va dissenyar un projecte ambiciós d’urbanització en retícula al voltant de la masia. Tot i així, l’orografia complexa del terreny i la presència de pedreres, que es van explotar fins a l’any 1970, van dificultar i alentir el creixement del barri, que no va viure una construcció intensiva fins als anys 20.
La masia avui, un llegat viu
La masia de Can Baró ha sabut adaptar-se als nous temps. Si bé durant segles va ser un lloc aïllat gestionat per masovers, a finals dels anys 50 va encetar una nova etapa educativa en acollir el Col·legi Sagrat Cor de Jesús.
Actualment, l’edifici continua complint una funció social rellevant. Sota la gestió de la Fundació ACIS Artur Martorell, l’antiga masia funciona com a centre educatiu i s’hi imparteixen classes a més de 200 alumnes de primària i secundària. D’aquesta manera, el monument no només preserva la memòria històrica del barri, sinó que es manté com un pilar viu de la comunitat.
