Des de l’època medieval i fins a la caiguda de la ciutat l’any 1714, Barcelona va disposar d’un cos armat propi integrat per la ciutadania: la Coronela. Aquesta milícia gremial, encarregada tant del manteniment de l’ordre intern com de la defensa militar davant de setges exteriors, va representar durant segles el braç armat municipal subordinat al Consell de Cent.
El portal de Santa Madrona com a testimoni de la vigilància urbana
Les restes de la muralla que encara es conserven al portal de Santa Madrona, a tocar de l’avinguda del Paral·lel, constitueixen un dels principals testimonis materials de l’activitat d’aquest cos. Des de la part alta d’aquest tram fortificat, els membres de la milícia gremial feien les guàrdies i patrulles habituals durant l’època moderna.
La tasca quotidiana de la milícia consistia en rondes nocturnes, vigilància dels accessos i control de l’ordre públic dins del recinte emmurallat.
Estructura gremial i cadena de comandament civil i militar
L’organització interna de la Coronela es basava en el teixit productiu de la ciutat. Els gremis que disposaven d’un nombre suficient d’efectius formaven la seva pròpia companyia armada, mentre que les corporacions d’oficis més petites s’agrupaven entre si per poder assolir el nombre de tropes requerit per a cada destacament.
Per a la immensa majoria dels seus membres, el servei a la Coronela tenia un caràcter estrictament voluntari i no remunerat, assumit com un deure cívic per a la custòdia de la comunitat urbana.
A més de la vigilància rutinària, la milícia va actuar de manera decisiva en moments clau de la història de Catalunya: la guerra dels Segadors (1640), el setge del 1651 al 1652, el setge del 1697 i la guerra de Successió.
La fi del cos amb el nou règim borbònic el 1714
La trajectòria de la Coronela va finalitzar el setembre del 1714 amb la presa de Barcelona. Amb la victòria de les tropes borbòniques i la consegüent abolició de les institucions catalanes tradicionals, com ara el Consell de Cent i la Diputació del General, la milícia gremial va ser suprimida definitivament. Les autoritats van dissoldre aquesta força d’arrel ciutadana i van posar fi a un model de defensa comunal que havia articulat la seguretat de la ciutat des de l’edat mitjana.
