Al barri de Gràcia, entre carrers estrets i amagats, destaca el carrer d’Hipòlit Lázaro, un vial curt que uneix el carrer de Pi i Margall amb la travessera de Gràcia. Malgrat les seves dimensions reduïdes, aquest indret ha estat testimoni d’esdeveniments clau que ens explica el gestor cultural Jaume Brunet.
El naixement d’una llegenda de la lírica
El carrer deu el nom actual al cèlebre tenor líric Hipòlit Lázaro, que va néixer precisament en aquesta via el 13 de setembre del 1887. El 1935 una gran multitud es va aplegar a la cantonada amb la travessera de Gràcia per batejar oficialment el carrer amb el seu nom.
A l’acte hi va assistir el mateix Hipòlit Lázaro, l’alcalde accidental de Barcelona d’aleshores, Francesc de Sales Jaumar, i la dona de Lázaro, Juanita Almeida, una dona d’origen cubà amb qui el tenor s’havia casat l’any 1917.
La carrera musical de Lázaro va ser brillant i internacional. Després de debutar al Teatre Principal d’Olot el 1906 i presentar-se oficialment al Teatre Novedades de Barcelona el 1910, el tenor va perfeccionar la seva tècnica a Milà i va triomfar a Itàlia, Egipte i Anglaterra.
El 1914 va debutar al Gran Teatre del Liceu interpretant Rigoletto i posteriorment va consolidar una trajectòria triomfal als Estats Units. Entre el 1917 i el 1920 va actuar regularment al Metropolitan Opera de Nova York, on les cròniques de l’època assenyalen que arribava a rivalitzar amb el llegendari Enrico Caruso.
Lázaro es va acomiadar dels escenaris novaiorquesos el 1940 i, posteriorment, ho va fer a l’Havana el 1950, ciutat on s’havia establert. Tanmateix, a causa de la confiscació dels seus béns per part del règim castrista, va decidir tornar a Barcelona, on va passar els darrers anys vivint modestament i exercint de mestre de cant.
De l’escorxador de Gràcia a la caserna de la Guàrdia Civil
Abans de l’any 1895, el carrer d’Hipòlit Lázaro era conegut com a carrer del Matadero, ja que en aquest mateix indret s’ubicava l’antic escorxador de Gràcia. Amb la construcció del gran escorxador de Barcelona l’any 1891, situat al Parc de Joan Miró actual, i l’agregació de Gràcia a Barcelona, l’antiga instal·lació va quedar en desús i es va enderrocar.
A partir del 1929, l’espai va acollir una caserna de la Guàrdia Civil. Als anys 90 es va plantejar el trasllat de la caserna fora del nucli urbà a causa de l’antiguitat de l’edifici, però la modificació no va tirar endavant i la construcció continua dempeus fins a l’actualitat a la travessera de Gràcia.
El bressol del flam Royal i la indústria alimentària
Un altre capítol històric rellevant del carrer es va escriure l’any 1936 amb l’establiment de l’empresa Riera Marsà SA, fundada pels germans Frederic i Nicolau Riera Marsà. Dedicada a la producció i distribució de productes alimentaris, l’empresa va tenir un paper destacat durant el període de la postguerra.
Entre els seus productes més recordats hi havia una crema d’arròs en forma de farinetes que pretenia pal·liar les mancances nutricionals dels infants d’aquella època. No obstant això, el producte estrella que va catapultar la marca a la popularitat va ser el flam Royal, una preparació en pols que permetia elaborar flams a casa de manera senzilla i que es va convertir en un clàssic de les llars catalanes.
