Entre els estrets carrers del Gòtic s’hi amaga un establiment centenari que ha sabut fusionar la tradició i la modernitat al llarg de generacions. Es tracta de la bodega La Palma, ubicada al carrer de la Palma de Sant Just, número 7, un local emblemàtic amb una llarga i rica tradició en la venda de productes vitivinícoles i de proximitat.
Els orígens com a queviures a inicis del segle XX
Els primers documents que es conserven del local daten de l‘any 1906. En aquella època, el comerç funcionava principalment com un establiment de productes bàsics. Donada la manca d’electricitat a les llars, un dels elements clau que s’hi venia era el gel, destinat a omplir les neveres particulars, a més de llet i olis, actuant pràcticament com una botiga de queviures de l’època.
Amb el pas dels anys, el negoci va experimentar una evolució constant cap al concepte de bodega. Sense perdre del tot la venda de productes bàsics segons la demanda del veïnat, va augmentar de manera significativa la comercialització i el consum de vi a l’interior i es va transformar progressivament en una tasca.
Punt de trobada d’artistes i intel·lectuals sota el franquisme
Durant les dècades del 1950 i 1960, l’establiment era conegut popularment com la tasca de la senyora Maria. En plena època franquista, el local es va convertir en un important punt de reunió clandestina per a artistes locals, pintors, poetes, polítics en la clandestinitat i membres del moviment anarquista.
Pintors coneguts del moment com ara Alcoy o Pijuan eren clients assidus de la bodega, on fins i tot pintaven. Sovint es creaven obres directament sobre les parets o sobre les botes, i s’hi arribava a organitzar alguna exposició. Entre les anècdotes més destacades d’aquella etapa figura la suposada visita de Salvador Dalí per veure una d’aquestes exposicions, un fet que va quedar vinculat a un grup de cinc pintors anomenat Internors, en la publicació del qual apareixia un logotip dissenyat pel mateix artista.
El model de consum d’aquells anys es basava en vins a granel, a més de vermuts i caves. Les botes s’omplien per servir gerres a taula, acompanyades d’una tapa de fuet, fet que fomentava la xerrada i la convivència. La senyora Maria, recordada pel seu caràcter fort, era especialment estricta amb el comportament de la clientela i vigilava particularment que les parelles mantinguessin les distàncies prudents durant el consum de vi o vermut.
Visites il·lustres i la transició cap a la restauració
Entre els fets històrics passats a la bodega destaca una anècdota succeïda l’any 1982, coincidint amb la celebració del Mundial de futbol a Espanya i amb els partits de la selecció d’Itàlia a Barcelona. El llavors president d’Itàlia, Sandro Pertini, qui havia visitat el local anteriorment, va decidir fer una incursió no oficial a la bodega en recordar-la amb afecte.
A partir dels anys 80, el local va deixar enrere la tonalitat en blanc i negre per adoptar un caire cada vegada més proper al d’un bar convencional. S’hi va incorporar servei de cuina, fet que va atreure regidors de l’Ajuntament i personal de la Generalitat, que hi acudien a dinar o a gaudir d’un menú.
El relleu definitiu al capdavant del negoci es va produir l’any 2005 amb els responsables actuals, que vivien just al costat i coneixien profundament el local de tota la vida. En assabentar-se que la Carme volia retirar-se, van decidir apostar per mantenir viu un autèntic bar de barri i potenciar-ne lleugerament la faceta gastronòmica amb productes locals d’arrel popular.
