El físic i inventor italià Guglielmo Marconi, considerat el pare de la telegrafia sense fils i premi Nobel de física el 1909, va deixar la seva empremta a Barcelona durant les visites que va fer a la ciutat els anys 1929 i 1935. El passatge de Méndez Vigo, al centre de la ciutat, és un dels indrets que encara conserva el record d’aquell vincle entre el científic italià i la capital catalana.
Situat entre la Casa dels Italians i l’Institut Italià de Cultura, aquest carreró amaga una part poc coneguda de la història de Barcelona. Com explica l’arquitecte Antoni Vilanova, “La Casa dels Italians és la institució més antiga de totes les representacions que Itàlia té arreu del món”. Fundada el 1911, va néixer com una entitat de socors mutus i de beneficència vinculada als milers de treballadors italians que van participar en la industrialització de Barcelona i que van contribuir al desenvolupament de les seves fàbriques i infraestructures.
Amb el pas de les dècades, la institució es va convertir també en un important centre cultural. Per les seves dependències hi van passar figures destacades de la cultura, la ciència i les arts, entre les quals destaquen dos premis Nobel vinculats a Itàlia: Guglielmo Marconi, pioner de les telecomunicacions modernes, i la neuròloga Rita Levi-Montalcini, guardonada amb el Premi Nobel de medicina el 1986.
Marconi arriba a Barcelona a bord del seu vaixell laboratori
La visita més recordada de Marconi va tenir lloc el 1929, coincidint amb l’Exposició Internacional de Barcelona. L’inventor va arribar al port a bord del seu vaixell laboratori, una mostra de la seva fascinació per la navegació i les comunicacions marítimes.
La seva presència va generar una gran expectació. Marconi i la seva esposa van saludar des del balcó de la Casa dels Italians les persones que s’havien congregat al passatge de Méndez Vigo per donar la benvinguda al científic italià. Els actes van culminar amb un sopar de gala que va reunir representants destacats de la comunitat italiana.
Més enllà de la seva projecció pública, Marconi va dedicar la seva vida a la investigació. Amb el suport familiar, va desenvolupar els primers experiments de telegrafia sense fils i va fundar la companyia que portava el seu nom, des d’on va impulsar una extensa xarxa d’infraestructures de comunicació arreu del món.
Un retorn que va arribar a les portades
Sis anys després, el 1935, Marconi va tornar a passar per Barcelona durant un viatge cap al Brasil. Viatjava a bord del transatlàntic Augustus, des d’on preveia impulsar una nova estació de telegrafia.
A diferència de la visita del 1929, que va tenir una repercussió limitada a les pàgines interiors dels diaris, el seu retorn va despertar una gran atenció mediàtica. Les fotografies de Marconi i la seva dona a la coberta del vaixell van arribar a les portades de la premsa de l’època, inclosa La Vanguardia, mostra de l’admiració que despertaven tant els avenços tecnològics com els seus protagonistes.
Avui, gairebé un segle després, el passatge de Méndez Vigo continua recordant el vincle entre Barcelona i un dels grans pioners de les telecomunicacions modernes.
