L’any 1885 es va inaugurar, al número 137 de la travessera de Gràcia, la Graneria Sala, una botiga especialitzada en fruita seca, llegums i gra per als ocells. La va obrir Isidre Sala, que havia marxat de Cervera per buscar-se la vida. El propietari actual, Miquel Garcia, ja fa més de 40 anys que hi treballa i assegura que el negoci ha canviat poc.

L’evolució del negoci

Garcia explica que al principi estaven més especialitzats en menjar d’animals, ja que “qualsevol tenia un gall o un conill al balcó…“. Però amb el temps van anar introduint aliments, sobretot per “l’arribada de noves cultures a la ciutat”. El Miquel encara recorda quan van arribar “els festucs, els anacards, les nous de Macadàmia i, ara fa menys, la quinoa”.

Una botiga amb pocs canvis

La decoració interior del local també ha canviat poc. Però en canvi, sí que ha canviat la manera de vendre. Al principi, diu Miquel Garcia, eren taulells amb cabassos. Va ser als anys 70 quan van posar el moble actual. En el cas de les portes, que “van costar 400 euros d’aquella època”, ja tenen 135 anys.

En el cas del barri, el Miquel assegura que sí ha canviat. Quan va començar ell, per exemple, tots els comerços del voltant eren botigues familiars. Ara, diu, “els artesans han marxat i els veïns s’han fet grans i molts ja no hi són“. En alguns casos, els clients ja són la tercera o quarta generació: “Alguns de la meva edat em diuen que ja venien amb el seu avi“.

La responsabilitat de ser emblemàtic

“Per mi, tenir un negoci emblemàtic és una responsabilitat“. Així defineix Miquel Garcia què vol dir estar al capdavant d’un comerç d’aquestes característiques. Per ell, el més important és que “qui vingui darrere meu se’l trobi bé i pugui continuar fent el mateix“. I està convençut que si el fundador de la botiga, Isidre Sala, la veiés 140 anys després, “estaria orgullós de veure que l’essència no ha canviat”.