compartir
Els baixos del número quatre de la plaça Reial van ser una de les seus del Gimnasio Español, el primer equipament d’aquest tipus que va funcionar a Barcelona. Oriol Ramis, metge i rebesnet de Joaquim Ramis Taix, explica al Va passar aquí que el seu rebesavi va fundar el Gimnasio Español el 1860 i que aleshores aquesta iniciativa va tenir alguns detractors entre “l’aristocràcia mèdica” de l’època.
La gimnàstica higienista
Oriol Ramis remarca que a principis del segle XIX hi havia llocs on es practicava exercici físic, però no eren pròpiament gimnasos. D’una banda hi havia el circ i les acrobàcies, que Ramis apunta que era una activitat “de classe molt baixa”. I, d’altra banda, hi havia el que actualment s’anomenen arts marcials, com l’esgrima i la lluita.
Però Ramis assenyala que “no hi havia una visió de la gimnàstica com un exercici, un moviment que ajuda higiènicament el cos i que afavoreix el creixement”. Aquesta particularitat, destaca Ramis, és el canvi que va introduir el seu rebesavi.
Ramis explica que, a més de fundar el Gimnasio Español, Joaquim Ramis va publicar un llibre en què afirma que “la gimnàstica és una cosa mèdica, higiènica i utilitària“. I afegeix que és higiènica perquè fa prevenció de qualsevol malaltia i reforça el cos. Joaquim Ramis també creia en la hidroteràpia i això va fer que alguns metges, apunta Oriol Ramis, es riguessin d’ell i l’anomenessin el doctor Aiguafreda.
Família de metges
Oriol Ramis remarca que el seu rebesavi va patir una campanya en contra per part d’alguns metges, que l’acusaven de pràctiques mèdiques il·legals. Això va fer que Joaquim Ramis forcés el seu fill a estudiar medicina perquè fes de “tapadora mèdica del gimnàs”. De fet, Oriol Ramis assenyala que a partir d’aquesta anècdota la professió de metge s’ha anat transmetent de pares a fills fins a arribar a ell mateix.
