Joan Pujol i García, més conegut com Garbo, va tenir un paper clau el Dia D. L’agent doble més important del segle XX, va néixer Al carrer de Muntaner número 70 de Barcelona.

L’espia barceloní

Pujol era fill d’una família acomodada del barri de l’Eixample. Va estudiar agricultura al Maresme. Començada la guerra civil, va ser cridat a files al bàndol republicà. Però ben aviat va fer el primer canvi de jaqueta i es va passar al costat franquista. Al final de la guerra, per qüestions que s’ignoren, va estar un temps en un camp de concentració franquista a Deusto, a Bilbao. Per tant, alguna cosa poc clara devien veure els franquistes en aquest personatge que sempre va ser tan contradictori com hàbil. Després de la guerra, Pujol se’n va anar a viure a Madrid amb la seva dona, l’Araceli i va treballar a l’Hotel Magèstic. Però Pujol tenia una idea molt clara al cap, influenciat per la seva dona: combatre el feixisme.

Pujol pensava que la millor manera de combatre el feixisme era fer-se espia. Per això es va presentar als serveis secrets britànics i va oferir els seus serveis per espiar a Madrid, o allà on calgués, els moviments dels alemanys a Espanya. Els britànics,però, no van veure del tot clara la proposta perquè no confiaven en el personatge, que havia lluitat al costat franquista durant la guerra.

Quan els britànics van rebutjar els seus serveis, Pujol se’n va anar a l’ambaixada alemanya a oferir-se. El seu objectiu era fer de doble espia. Va convèncer els alemanys i aquests el van enviar a Londres. Però Pujol, en lloc d’anar a Londres, se’n va anar a Lisboa. Des d’allà, ajudat de mapes d’Anglaterra, va començar a inventar-se una sèrie d’operacions que els alemanys es van empassar. Pujol tenia una gran imaginació i dots interpretatives i va fer creure als nazis que tenia una xarxa amb 27 agents repartits per tot Anglaterra.

En aquest punt, va captar l’atenció dels aliats. Els EEUU es van fixar en Pujol i van creure que els podia ser útil com a doble espia. Aleshores, l’MI5, el servei secret britànic, es va posar en contacte amb ell per acceptar la proposta que els havia fet temps abans. El 1941, Pujol se’n va anar a Londres on va rebre formació en les tècniques d’espionatge.

Els Alemanys li van posar un àlies, Arabel. I quan el van captar els britànics, li van posar un altre, Garbo.

Per fer-ho tot més creïble a ulls dels alemanys, els britànics li donaven informacions autèntiques però inofensives des del punt de vista estratègic. Paral·lelament, va començar a fer feines importants, relacionades amb el desembarcament dels aliats al nord d’Àfrica. Però tot això només va ser un entrenament per la gran operació que havia d’arribar el 1944, el desembarcament aliat a Europa.

El parany de Garbo

El gran engany de Garbo als alemanys va ser fer-los creure que el desembarcament aliat a Europa es produiria pel pas de Calais, quan realment es va produir per Normandia. Gràcies a això, moltes divisions de tancs alemanys, els Pàncer, es van desviar cap a Calais. D’aquesta manera es va evitar la mort de moltes persones i es va afavorir el desembarcament a Normandia i la victòria aliada sobre els nazis.

Per aquesta operació de contraespionatge, Garbó va obtenir un reconeixement històric i també, militar: va ser condecorat per la feina tant pels alemanys com pels britànics, un cas únic a la història. Els alemanys no es van creure mai que Garbo els traís el Dia D. Sempre van creure la versió d’un canvi de plans de darrera hora.

Garbo va morir, oficialment, l’any 1949 a Angola. Però en realitat es va traslladar a viure a sud-Amèrica, on va viure fins la seva mort, el 1988. Durant tots aquells anys, ni la família ni els amics més propers van saber que darrera de la figura de Joan Pujol i García hi havia l’espia català Garbo.