L’estació del Peu del Funicular serveix per accedir des de la part alta del terme de Sarrià fins al nucli de Vallvidrera, situat 150 metres més amunt. Antoni Gras, enginyer expert en transport ferroviari, explica al Va passar aquí que el funicular de Vallvidrera va entrar en servei el mes d’octubre del 1906.
La innovació del ferrocarril
Gras assenyala que el funicular de Vallvidrera té un antecedent, que és un projecte de ferrocarril de vapor que es va sol·licitar el 1892. Però aquest sistema finalment no va tirar endavant i el 1905 es va sol·licitar la concessió d’un ferrocarril funicular. Fins aleshores només hi havia el funicular del Tibidabo, que havia entrat en funcionament el 1901.
El funicular que es va posar en servei el 1906, explica Gras, “era per la seva època molt modern” i amb “tecnologia punta”, però encara amb llums de petroli a l’interior que després es van reconvertir en elèctrics. Al principi tenia una parada per pujar al tren de la mina Grott, un transport elèctric que travessava per un túnel la serra de Collserola i que servia d’atracció turística. Gras remarca que el primer model del funicular de Vallvidrera es va mantenir gairebé en el seu estat original fins a principis del 1980. Però “la gran modernització”, destaca Gras, va arribar el gener del 1998, quan es va tancar el funicular històric i es va reconstruir totalment.
L’estació modernista del funicular
L’estació de Vallvidrera Superior és un edifici modernista projectat pels arquitectes Bonaventura Conill i Arnau Calvet. Gras assenyala que la construcció “es conserva pràcticament en l’estat original”. Destaca que “el funicular de Vallvidrera encara es fa servir per accedir al Parc de Collserola“. Però afegeix que “ara la seva funció més important és servir el nucli urbà de Vallvidrera que, actualment, és un barri més de la ciutat de Barcelona“.
