Al segle XIX, un mag català de família humil es va convertir en tota una celebritat actuant, fins i tot, davant de la reialesa. L’il·lusionista Fructuós Canonge va ser un dels mags internacionals més importants del segle XIX. Treballava enllustrant sabates a la plaça Reial.
De l’exèrcit a la màgia
Canonge va néixer a Montbrió del Camp, el 1824. Provenia d’una família humil i va arribar a Barcelona amb només dos anys. La seva vida va fer moltes voltes. Als 15 anys es va allistar a l’exèrcit per ajudar a l’economia familiar. S’hi va estar fins als 27. De nou a Barcelona, li va costar trobar feina. Va provar a fer de fuster, de venedor de quincalla als Encants i altres fires, etc. En aquest anar i venir per les fires, va aprendre a fer màgia.
Enllustrador i mag
Canonge, finalment, es va posar a enllustrar sabates en una cantonada de la plaça Reial, sota els porxos. Li agradava decorar l’espai on treballava: hi posava una catifa, flors o un cartell que s’anunciava. Aviat va descobrir que conèixer trucs de màgia atreia els clients i això el va fer molt popular.
Condemnat a la flota d’ultramar
Un moment clau a la vida de Canonge va ser la revolta contra el general Zapatero, el general que va substituir Espartero a Barcelona. En aquells enfrontaments hi va haver 500 morts a la ciutat. Canonge no hi va participar però aquella jornada, la Guàrdia Civil el va detenir a casa seva perquè sabien que era un artista de pensament lliberal.
El van dur a judici i demanaven la pena de mort per a ell. Però gràcies als seus contactes a l’exèrcit, se’n va salvar. Tot i això, no es va lliurar d’una pena de sis anys a la flota d’ultramar. Finalment, només va complir 11 mesos, ja que va ser indultat.
Nàufrag, el punt més baix
Però a la tornada de Cuba, el vaixell de vela en el qual viatjava va naufragar i es va quedar a la deriva. Un vaixell a vapor els va rescatar i els va arrossegar fins a Nova York. Des d’allà, va tornar a Barcelona. En total, dos anys d’aventura que li van servir per aclarir idees i convertir-se en il·lusionista professional.
Per fi, l’èxit
Fructuós Canonge va actuar a les millors sales de Catalunya, d’Espanya i del sud de França. Va fer una gira monumental pel sud d’Amèrica i va tenir grans rivalitats amb altres importants mags europeus a través de la premsa. El seu èxit va créixer fins a convertir-se en el mag més internacional del país de tot el segle XIX.
“Tenir més medalles que en Canonge”
Canonge va actuar davant d’Isabel II. Aquell dia, va arribar tard a l’espectacle. Però ho va justificar amb un joc de mans en el qual feia retrocedir el temps en el rellotge d’un espectador.
En aquella època, als artistes que actuaven davant la reialesa eren condecorats amb una medalla. De fet, Canonge preferia cobrar en medalles que en diners. I d’aquell costum i de l’èxit de Canonge, en va sortir l’expressió “Tenir més medalles que en Canonge”.
Generós fins al final
Malgrat el seu èxit professional, Canonge va morir pobre. Tots els diners que va guanyar els va dedicar a causes de caritat i a donacions. Quan es va retirar de la màgia va obrir una botiga d’enllustrador de sabates i sovint cedia el material o el regalava a nens sense recursos perquè poguessin treballar.
