Al carrer d’Escornalbou, número 37, al barri del Guinardó, va viure Frederica Montseny Mañé, la primera dona ministra d’Europa i d’Espanya. Dolors Marín, doctora en història per la UB, destaca al programa Va passar aquí que Montseny “va ser una de les dones més estimades de les classes treballadores catalanes i espanyoles”.
Filla d’una família anarquista
Frederica Montseny va néixer en una família vinculada a l’anarquisme formada per Teresa Mañé i Miravet, mestra racionalista, i pel pensador individualista Joan Montseny. Es van establir al Guinardó a l’edifici de Villa Carmen. Allà tenien gallines i conills, però també una empresa editorial que havien començat el 1923 a Cerdanyola, que es deia La revista blanca. Montseny va començar una carrera d’autora literària publicant a l’empresa familiar, però també a una important col·lecció de novel·les que es deia La novela ideal.
Montseny va entrar al sindicat de professions liberals de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i anys més tard als grups d’afinitat de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Al final de la dictadura de Primo de Rivera i els primers anys de la República es va fer “enormement popular“, assenyala Marín, a partir dels mítings i gires de propaganda que va fer a favor del moviment anarquista.
D’aquesta manera, va acabar formant part del primer govern de Largo Caballero juntament amb tres anarquistes més. Montseny va ser ministra fins als fets de Maig del 1937 i, entre d’altres, va intentar aprovar el primer projecte de llei d’avortament a Espanya, que no va tenir èxit.
Exili i pillatge de la casa
Frederica Montseny va marxar a l’exili a França amb la seva família i la seva casa va ser objecte de pillatge, ja que hi van cremar totes les edicions de llibres i pamflets. A més, al 1940 va llogar l’habitatge el comissari de policia Pedro Polo Borreguero, “un dels grans torturadors de la via Laietana“, assenyala Marín.
Montseny va continuar amb l’estela de l’anarquisme fundant a Toulousse una editorial semblant a la que tenia. Quan va tornar a Catalunya el 1977 va visitar les feministes del bar La Sal. El seu objectiu, explica Marín, era “enllaçar amb les dones del segle XX tot allò que ella i la seva mare havien començat 50 anys abans“.
