Al número 16 del passeig de Santa Madrona es va inaugurar el 1973 el Museu Etnogràfic, el primer edifici construït per ser museu a la ciutat de Barcelona. Àngel Panyella explica al Va passar aquí que va ser inquilí d’aquest museu perquè el seu pare, August Panyella, a més de ser-ne el director també residia al mateix edifici.
La vida al museu
El Museu Etnològic es va ubicar inicialment, el 1949, a un palauet que havia format part de l’Exposició Universal. August Panyella va guanyar la plaça per ser conservador del museu i la seva dona, Zeferina Amil, també va fer unes oposicions com a documentalista i arxivera del mateix equipament. De fet, apunta Àngel Panyella, no es van poder casar fins que la seva mare va guanyar les oposicions, ja que aleshores una dona casada no podia accedir a una plaça de funcionari.
Àngel Panyella recorda que “la vida al museu va ser molt bonica”, perquè “podia passejar entremig de peces i obres d’art” i dels Jardins de Laribal. També remarca que des del 1949 fins a finals dels anys 60 l’equip científic del museu va fer moltes expedicions i va portar molts objectes.
Un edifici amb forma de rusc d’abelles
Àngel Panyella subratlla que l’edifici actual del Museu Etnològic “té una concepció ecològica” que “utilitza les formes de la natura per aplicar-les a les creacions humanes”. La construcció “té forma de rusc d’abelles”, apunta Panyella, amb “un hexàgons enganxats uns als altres sense cap paret” i “tot són columnes que aguanten”. La idea, segons Panyella, és tenir “la màxima flexibilitat a l’hora de muntar exposicions petites i grans.
Panyella assenyala que els seus pares van continuar vivint i treballant al Museu Etnològic fins a la seva jubilació. Remarca que a aquella època la seva mare “va ser menys coneguda però va fer aportacions molt importants en l’estructura de coneixement i organització dels arxius i la informació” del Museu.
