Al carrer de Sant Miquel del barri de la Barceloneta, al número 64, va néixer l’artista Felícia Fuster i Viladecans el 7 de gener del 1921. Esther Rodríguez, doctora en història de l’art i directora de la Fundació Felícia Fuster, explica al Va passar aquí que Fuster “mai no va trencar amb la seva ciutat natal, amb Barcelona“, tot i passar llargues estades a París i el Japó.
La influència de Josep Francesc Ràfols
Fuster va iniciar els seus estudis artístics de manera oficial a l’Escola Massana el 1933 i va finalitzar el 1936, just abans de la Guerra Civil. Però abans, assenyala Rodríguez, hi ha una “figura fonamental” en la seva formació, la de Josep Francesc Ràfols i Fontanals, que va ser el seu professor particular i “va afavorir el seu coneixement avançat en el camp del dibuix i la pintura”.
Fuster es va especialitzar en la talla i el gravat de vidre, explica Rodríguez, “un ofici que li va permetre començar a treballar professionalment per encàrrec amb empreses de decoració i paraments de l’època”. Paral·lelament, el 1942 va començar a estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi, un itinerari formatiu que va acabar el 1947, simbòlicament, amb una exposició a les Galeries Syra.
Fugida a París
El 1951, assenyala Rodríguez, Fuster va patir una crisi personal que va propiciar una fugida de caràcter vital i intel·lectual a París a la recerca de la seva pròpia llibertat. Però és als anys 80, remarca Rodríguez, quan té lloc “el període més potent” en la producció de Fuster. És aleshores quan va escriure el poemari Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils, que va quedar finalista al Premi Carles Riba del 1984. Aquest fet, destaca Rodríguez, li va obrir les portes a “l’ambient literari català” i una línia directa amb Barcelona a través de la seva amistat amb altres poetes com Maria Mercè Marçal i Sam Abrams.
Fuster va marxar després al Japó “a la recerca de contactes i poesia inèdita japonesa”. Arran d’aquest viatge i de la seva feina com a traductora va publicar el llibre Poesia japonesa contemporània, conjuntament amb Sawada Naoyuki. Després va tornar a Barcelona i va començar a fer la seva sèrie pictòrica més representativa, segons Rodríguez, que són les Plurivisions. El 1995, en un viatge a la Xina, va contraure un virus que la va incapacitar per continuar treballant. Sis anys més tard va ser traslladada a una residència, on va morir el 2012. Rodríguez destaca que Felícia Fuster “va ser una persona avançada a la seva època i va treballar sense por en diferents projectes“, com a pintora, poetessa i traductora.
