Situada a la cruïlla de la rambla de Catalunya amb València, la històrica farmàcia Bolós s’alça com un testimoni privilegiat del patrimoni arquitectònic i cultural de principis del segle XX. Fundada originalment l’any 1902 pel doctor Novelles, amb arrels que es remunten al gener del 1879 en aquesta mateixa via, l’establiment destaca pel seu extraordinari valor artístic dins del corrent modernista.
Arquitectura i detalls modernistes de l’establiment
Des de la seva fundació, el local va integrar elements decoratius i simbòlics propis de la farmacopea, com ara cascalls, tarongers i representacions de diverses plantes medicinals tant a la façana com a l’interior. Entre els elements més destacats hi ha una sanefa vegetal al sostre que homenatja reconeguts farmacèutics com ara Fors, Carbonell i Lemery.
Per a la confecció del mobiliari i la decoració, els impulsors van comptar amb la implicació de figures i tallers de renom: les vitrines van ser encarregades a l’empresa Rigald, mentre que la part pictòrica va anar a càrrec de Mercel·lí Gelabert i Lluís Bru. L’any 1906, l’establiment va ampliar els seus serveis amb la creació d’una secció homeopàtica, un corrent que en aquell moment cobrava molta força i que comptava amb un armari especial per a la custòdia dels components de formulació.
El relleu de la família Bolós i el període de la Guerra Civil
L’any 1927, el doctor Novelles va vendre la farmàcia a l’avi de l’actual generació gestora, Antoni de Bolós i Vaireda, un farmacèutic procedent d’una nissaga d’Olot i reconegut botànic que va formar part del Jardí Botànic de Barcelona.
Durant la Guerra Civil, la farmàcia va viure moments d’alta complexitat marcats per la manca de subministraments i l’obligació de mantenir obert durant els bombardejos. La família, originària de Gràcia, es va haver de traslladar a viure al mateix establiment.
Per subsistir, el doctor Bolós va idear una barreja de plantes que comercialitzava com a substitut del tabac. El conflicte bèl·lic va deixar empremta al local, amb l’impacte d’una bala al vidre d’una vidriera. A més a més, un tiet mossèn de la família va romandre amagat a la farmàcia durant aquell període, protagonitzant sortides nocturnes disfressat de militant de la FAI.
Cap a la dècada dels anys 50, el negoci va passar a mans de la segona generació familiar. La seva aportació més rellevant va ser la ferma decisió de preservar la decoració original en un moment de forta pressió social per enderrocar allò considerat antic. Gràcies a aquesta conservació, avui dia es mantenen pràcticament intactes elements com el rètol exterior, el fanalet i l’estructura general, tot adaptant-se als reptes de conservació, com la renovació recent de la fusta posterior dels armaris duta a terme fa tres anys per combatre els corcs.
Evolució de la clientela en l’actualitat
Actualment, el perfil de les persones que visiten la farmàcia ha experimentat una transformació notable. Si bé antigament predominava el veïnat de tota la vida, avui en dia la clientela es divideix principalment entre treballadors de despatxos de la zona i turistes que s’aturen a admirar un espai que combina l’activitat sanitària diària amb la vigència del modernisme català.
