Els Rotxotxo, una nissaga de naipers, va fer fortuna durant 200 anys gràcies a la seva habilitat per fabricar les millors baralles de cartes del seu temps.
Un gran negoci
A la cruïlla dels carrers de Rauric, Tres Llits, Lleona i Escudellers Blancs, hi ha una casa amb cinc portals on hi havia la gran fàbrica de naips de la família Rotxotxo. Els Rotxotxo eren uns fabricants de naips que es van instal·lar a Barcelona a començament del segle XVII. Durant anys, fer baralles de cartes era un gran negoci perquè el joc formava part de la distracció de totes les classes socials. Fins i tot es jugava a cartes a les esglésies.
Els Rotxotxo organitzaven el treball a la francesa, cosa que els permetia obtenir una gran producció. Gràcies a la qualitat dels seus naips, van aconseguir ser proveïdors de la casa reial el 1787.
Els Rotxotxo venien tot el que produïen: les cartes bones, a casinos i gent benestant; les refusades, a un preu més baix, i el paper defectuós, a enquadernadors.
Naips de qualitat
En aquella època no existia el cartró i per fer els naips calia enganxar diverses capes de paper. Aquest procés es feia a l’hivern, perquè amb el fred, la cola durava més. Després d’aquest procés, calia imprimir la carta, ensabonar-la, torrar-la i tallar-la a mà. Per tant, era una producció complexa que necessitava molt d’espai.
Les cartes de l’època portaven una marca de fàbrica per distingir el fabricant. La marca dels Rotxotxo era un sol lluent i era molt copiat pels falsificadors, molt nombrosos aleshores.
Els impostos de l’època sagnaven els Rotxotxo, però les seves cartes eren de tan bona qualitat que fins i tot arribaven a Amèrica, un mercat reservat, en principi, a la fàbrica de Cadis.
Proveïdors de les cases de joc
En aquella època van aparèixer les cases de joc i apostes, els triquets. Aquests, per qüestions d’ordre públic, se situaven als afores de les ciutats. Els triquets eren centres de tertúlia i, fins i tot, de prostitució; el joc, el vi i les dones acostumaven a anar de la mà. A Barcelona, n’hi havia set al costat de la Rambla, a tocar de la muralla, i quatre més al carrer d’Escudellers Negres. La fàbrica dels Rotxotxo estava, doncs, molt ben situada perquè era a la vora de les cases de joc i les podia aprovisionar fàcilment. Però també estava a la vora de l’única casa de joc per a gent benestant de la qual se’n té constància, situada a la Casa de la Lleona.
La fi dels Rotxotxo i… un mamut!
Els problemes pels Rotxotxo van arribar amb la liberalització de la fabricació de naips i la pèrdua dels privilegis del gremi. L’entrada de nous fabricants amb molts recursos econòmics es va convertir en una competència imbatible. A més, els Rotxotxo no es van saber adaptar als nous gustos dels consumidors. D’aquesta manera, la fàbrica va tancar el 1824.
Una curiositat: un dels descendents dels Rotxotxo, l’Esteve, és l’autor de l’escultura del mamut que hi ha al Parc de la Ciutadella.
Ho va explicar Paloma Sánchez, historiadora i comissària de l’exposició ‘Una mà de cartes’, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.
