L’Hospital de la Santa Creu, fundat l’any 1401 com la institució sanitària i assistencial més important de Barcelona, va exercir durant tota l’època moderna una funció essencial en la recollida, criança i integració social dels infants abandonats de la ciutat i de la rodalia.
L’abandonament a les portes de la institució i la xarxa de dides
Els infants atesos per l’hospital rebien el nom d’expòsits perquè eren abandonats a l’espai públic, fet que literalment els deixava exposats. Aquestes situacions es produïen principalment a causa de la condició marginal dels progenitors, naixements considerats il·legítims per la moral de l’època o per problemes greus de salut de les criatures. El procediment d’abandonament solia tenir lloc a les portes de l’hospital durant la nit.
Un cop la institució es feia càrrec dels infants, la prioritat immediata era assegurar-ne la supervivència. Atès que la majoria arribaven quan encara eren lactants, l’Hospital de la Santa Creu disposava d’una extensa xarxa de dides de lloguer per garantir l’alimentació i les primeres atencions dels nounats durant els primers anys de vida.
La diferència de gènere en la inserció laboral i el dot matrimonial
Per a aquells expòsits que aconseguien sobreviure a la infantesa, la institució tenia el deure de gestionar la seva transició a l’edat adulta. Aquest procés es canalitzava habitualment mitjançant contractes laborals en virtut dels quals els nois i noies eren encomanats a famílies o mestres per aprendre un ofici o dedicar-se al servei domèstic. Per les noies, en una estructura social profundament patriarcal, la inserció comunitària no culminava amb el treball, sinó amb el matrimoni.
L’aliança amb la immigració occitana i francesa
El perfil dels marits de les expòsites eren sobretot homes d’origen francès, principalment procedents d’Occitània. Aquest fet respon a l’onada migratòria que Catalunya va rebre a partir de finals del segle XV.
Des del punt de vista socioeconòmic estricte, l’enllaç amb una noia expòsita, pertanyent als estrats més baixos i amb un fort desarrelament familiar, representava per a aquests homes un descens de rang. Malgrat això, el matrimoni mixt comportava avantatges legals i atenuava els recels i la desconfiança que provocava la seva condició d’estrangers.
Els capítols matrimonials com a font per a la història social
La tasca de reconstruir les trajectòries d’aquests infants presenta una notable complexitat documental a causa de la fragilitat de les seves vides i de la seva posició marginal. En aquest context, els capítols matrimonials atorgats sota la tutela hospitalària han esdevingut un instrument d’estudi de primer ordre per als historiadors.
