Entre la Font Màgica i el Pavelló Alemany de Barcelona, a Montjuïc, s’alça una de les escultures més singulars de l’espai públic barceloní: el Monument al Treball, d’Eudald Serra. Instal·lada en aquest emplaçament des del 1973, l’obra és una mostra destacada de l’escultura abstracta catalana del segle XX i del llegat d’un artista que va contribuir decisivament a renovar els llenguatges escultòrics de la postguerra.
Segons l’historiador de l’art Ricard Bru, Serra és “un dels grans escultors catalans del segle XX”, una figura imprescindible per entendre l’evolució de l’avantguarda artística a Catalunya.
Un monument concebut per donar la benvinguda a la ciutat
Els orígens de la peça es remunten al 1959, quan l’alcalde Josep Maria de Porcioles va impulsar un ambiciós projecte per monumentalitzar els principals accessos de Barcelona. L’encàrrec va recaure en diversos artistes de renom, entre els quals hi figurava Eudald Serra.
“És un encàrrec de Porcioles de l’any 1959 per monumentalitzar els accessos a Barcelona. Aquesta havia d’estar a la Meridiana amb la carretera de Ribes”, explica Bru.
Aquell era, de fet, el destí inicial de l’escultura. Fosa als tallers Barberí el 1960 i inaugurada l’any següent, el monument es va instal·lar primer a l’entrada de la ciutat per l’avinguda Meridiana, abans de ser traslladat a Montjuïc, on es troba actualment.
Quan els periodistes li van preguntar pel significat de l’obra durant la inauguració, Serra va fugir de qualsevol lectura literal. “Es tracta simplement d’un símbol en homenatge al treball”, va explicar l’escultor, que volia allunyar-se de la representació anecdòtica per centrar-se en els valors plàstics, l’equilibri de les formes i la idea de continuïtat.
L’escultor que va portar l’avantguarda a Catalunya
Nascut a Barcelona el 1911 i mort el 2002, Eudald Serra és una de les figures clau de la renovació escultòrica catalana. Abans de la Guerra Civil ja havia estat vinculat als cercles d’avantguarda de la ciutat i, després del conflicte, va passar tretze anys al Japó, una experiència que marcaria profundament la seva trajectòria artística.
De retorn a Catalunya, va esdevenir un dels impulsors de l’escultura abstracta. El 1950 va participar, juntament amb artistes com Àngel Ferrant i Jorge Oteiza, en una exposició considerada un dels punts de partida de la nova escultura catalana de la segona meitat del segle XX.
Tot i haver-se format amb l’escultor modernista Josep Clarà, Serra sempre va reivindicar la influència d’Àngel Ferrant, de qui va aprendre que la llibertat creativa havia de ser la base de qualsevol expressió artística sincera.
Una obra dispersa per tot Barcelona
El llegat d’Eudald Serra va molt més enllà del Monument al Treball. La seva empremta es pot rastrejar en diversos espais emblemàtics de Barcelona, com els frisos de l’Hospital Sagrat Cor, el monument dedicat a l’actriu Margarida Xirgu davant del Teatre Romea, els relleus del Museu Etnològic o diverses intervencions a la basílica de Santa Maria del Mar.
Gairebé un quart de segle després de la seva mort, les seves obres continuen formant part del paisatge urbà de Barcelona i recorden la contribució d’un artista que va situar l’escultura catalana en sintonia amb les grans corrents internacionals de l’avantguarda.
