compartir
A la plaça de Sants hi ha la font del Xato, coneguda popularment amb aquest nom perquè a l’estàtua que hi ha a la part superior li falta un tros del nas. Oriol Pascual, cap de Programes del Museu Etnològic i de Cultures del Món, explica al Va passar aquí que aquesta escultura no ha estat sempre al mateix lloc.
Una obra monumental a la Rambla
L’estàtua de la font del Xato “formava part d’un monument que es va construir el 1818“, assenyala Pascual. L’obra va ser un encàrrec del capità general de Catalunya, Francisco Javier Castaños, a l’arquitecte i militar Pere Serra Bosch.
Es tractava d’una font pública que es va situar al pla de les Comèdies, que era un espai privilegiat davant de l’antic Teatre de la Santa Creu, actualment el Teatre Principal. Pascual destaca que, encara que el monument projectat inicialment ha desaparegut, ens ha deixat “un tipus d’iconografia que estava basada en l’antic Egipte“.
El monument era “una mena de piràmide troncada“, apunta Pascual, amb els plànols inclinats i coronada amb una cornisa de cavet amb forma de gola, que és “característica dels temples egipcis“. Dalt de la font monumental hi havia la deessa Minerva, esculpida per Salvador Gurri. També “existien una sèrie de fornícules a cada una de les bandes”, afegeix Pascual, on s’havien de col·locar diverses escultures “al·legòriques de la relació que tenia Barcelona amb l’aigua“. Però Pascual aclareix que “no es van arribar a construir totes”, només la del Xato.
La influència egípcia del Xato
Pascual explica que té “una hipòtesi una mica arriscada” per explicar l’origen egipci de l’escultura del Xato de Sants, però que creu que “està en la bona línia”. Subratlla que l’escultor Damià Campeny va residir 18 anys a Roma gràcies a una ajuda de la Junta de Comerç de Barcelona per estudiar escultura. Allà, apunta Pascual, va conèixer l’escultor Antonio Canova, “un gran referent de l’arquitectura italiana” de l’estil neoegipci. A més, va estar en contacte amb una escultura de Nàpols i una altra al Museu del Vaticà, “que tenen relació, precisament, amb el déu del Nil”. En aquestes obres, remarca Pascual, es pot veure “un vell molt similar” al Xato de Sants.
Quan l’estàtua del Xato estava instal·lada a la Rambla “era coneguda com la font del Vell” i “no era gaire atractiva per a la gent de l’època”, apunta Pascual. Consideraven que “una estàtua d’un vell seminu no era gaire adient, precisament, en una font” d’aquesta categoria. És per això, segons Pascual, que, “a cavall de les crítiques”, es va desmuntar el monument el 1877.
La deessa Minerva va acabar en un magatzem de l’Ajuntament de Barcelona i el Xato el van col·locar a la plaça de Sants. Malgrat tot, Pascual remarca que “aquesta estàtua té una importància enorme perquè és un dels pocs exemples que existeixen a Barcelona de la influència que va tenir l’art egipci en aquell moment”.
