La basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor és “l’única església de Barcelona que manté el culte catòlic ininterrompudament”, explica al Va passar aquí Manel Alonso, responsable de la gestió i difusió d’aquest lloc de culte religiós. La clau d’aquesta explicació es troba a la pila baptismal que es va trobar fa 10 anys durant unes excavacions arqueològiques.
El misteri de la pila baptismal
La pila baptismal que es va localitzar a la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor és del segle VI. Té forma de creu grega per poder batejar per immersió, en què el bisbe es col·locava al braç del nord i la persona que s’havia de batejar entrava per l’oest i sortia pel braç de l’est, en direcció a la llum. Els historiadors no entenien que la basílica de Sant Just tingués aquest tipus de pila baptismal, perquè a la Catedral ja n’hi havia una del segle VI i aleshores només batejava el bisbe un cop l’any i ho feia per immersió.
Alonso assenyala que la resposta a aquest misteri l’han trobat al segle V, quan Ataülf conquereix Barcelona. Els visigots practicaven l’arrianisme, un corrent cristià considerat heretgia pel catolicisme i que negava la divinitat de Jesús com a fill de Déu. Els arrians s’instal·len a la Catedral i n’expulsen el bisbe catòlic, que farà construir una piscina baptismal a Sant Just. Però a finals del segle VI se celebra un concili a la ciutat, en què el bisbe arrià es converteix al catolicisme i la Catedral tornarà al catolicisme.
L’arribada dels sarraïns
El 711 arriben els sarraïns a la ciutat, ocupen la Catedral i el bisbe catòlic torna cap a Sant Just. Quan a finals del segle VIII Lluís el Pietós comença a “recuperar el territori”, apunta Alonso, “els sarraïns que hi havia a la ciutat marxen i el bisbe que es trobava a Sant Just torna a la Catedral”.
Per tant, Alonso remarca que “Sant Just ha fet funcions de catedral dues vegades a la seva història i sempre ha mantingut el seu culte ininterrompudament catòlic”.
