L’església vella de Sant Martí de Provençals és un temple que al llarg de la seva història ha patit moltes destruccions. El membre de la Societat d’Estudis de la Verneda de Sant Martí, José Ángel Borlán, explica al Va passar aquí que la construcció actual és del segle XV i té l’advocació de Sant Martí de Tours, un bisbe francès del segle IV. L’església està documentada des del segle X i la primera destrucció es va produir l’any 985, amb l’arribada del cabdill musulmà Al-Mansur.
Un temple reconstruït el segle XV
Borlán assenyala que la portalada de l’església de Sant Martí de Provençals és del segle XV i la va pagar la família Sellerer. De fet, el seu escut es pot veure sota el Sant Pau que hi ha a l’entrada. A l’antic timpà, destruït el 1936, també hi havia el senyor Sellerer i la seva dona pregant a Sant Martí. El timpà actual és una interpretació recent, que mostra Sant Martí caminant amistançat amb un home pobre.
El 1909, durant la Setmana Tràgica, l’església de Sant Martí de Provençals també va ser cremada. Els fidels van salvar algunes coses de valor però es van destruir la majoria d’arxius, on hi havia els llibres de baptismes i casaments. Amb l’aixecament militar del 18 de juliol del 1936, l’església es va tornar a cremar. Durant la Guerra Civil, apunta Borlán, el temple va quedar completament arrasat i no es va reconstruir fins 10 anys després.
Borlán remarca que “malgrat tota la seva història tràgica de destruccions, l’església continua dempeus” i complint les seves funcions, no només religioses, “sinó també culturals, amb visites que expliquen la seva història”.
