En la Barcelona de la postguerra, un centre educatiu situat al barri de Sant Gervasi va esdevenir un refugi de llum, cultura i resistència. L’Escola Virtèlia, ubicada durant més de 20 anys a l’edifici que avui ocupa la conselleria d’Educació i Formació Professional, no només va formar diverses generacions d’estudiants, sinó que es va convertir en un planter de futurs líders que serien clau en la recuperació de la democràcia a Catalunya.
Un projecte nascut de la voluntat de tres mestres
Tot va començar l’any 1939, quan els mestres Joan Duran, Enric Badal i Josep Jordi Llongueras, decidits a reprendre la seva vocació docent en un context hostil, van recuperar la tradició catalanista de la Mútua Escolar Blanquerna i la Federació de Joves Cristians. Després d’uns inicis a la plaça de Lesseps, l’èxit de matriculacions va obligar el trasllat a un altre centre, on l’escola va viure una època daurada.
L’entitat es definia com una “bombolla de catalanisme i catolicisme”, un espai que, segons recordava sovint el polític el Pasqual Maragall, contrastava amb l’austeritat del règim franquista, ja que es presentava com un “palau de colors”. Aquest ensenyament integral destacava per l’aposta per la música, l’oratòria i les arts escèniques, sota una forta influència de la família Llongueras.
La Confraria de la Mare de Déu de Montserrat
L’any 1944 es va fundar la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de Virtèlia, una institució que va trencar motlles en permetre la convivència i la formació conjunta de nois i noies, fet excepcional en aquella època. Aquest espai, lúdic i formatiu alhora, va ser el lloc on es van conèixer personalitats tan rellevants com Jordi Pujol i Marta Ferrusola, sota l’acompanyament espiritual del mossèn Pere Llumà.
Va ser precisament en aquesta confraria on Jordi Pujol va tenir la primera experiència de lideratge en iniciar les seves primeres reflexions polítiques a la revista Forja, publicació vinculada a les escoles.
Un llegat que travessa generacions
Pel centre hi van passar cognoms que han marcat la història contemporània de Catalunya, com els Bassat, i també Miquel Roca, Ernest Maragall, Xavier Rubert de Ventós i Federico Mayor Zaragoza. Aquesta xarxa de relacions, teixida entre famílies que sovint es coneixien des d’abans del conflicte bèl·lic, va ser fonamental per a la transmissió de valors en uns anys de silenci forçat.
La muntanya de Montserrat, que va acollir el protectorat de l’escola l’any 1948, va servir com a refugi espiritual i intel·lectual per a tots aquests joves. Més tard, les escoles Virtèlia es van traslladar al carrer de Ganduixer. Amb l’arribada de la democràcia, la institució va haver d’afrontar el dilema del canvi de model educatiu: la decisió de mantenir-se com a escola privada va acabar provocant el tancament de l’activitat escolar, tot i que el llegat pedagògic persisteix en l’actual escola de música que en conserva el nom.
El pas de tantes figures rellevants per aquesta institució recorda una reflexió de l’escriptor el Pol Riquet: “Som, en bona part, gràcies als altres”.
