Al carrer de Sant Joan de Malta, 44, hi ha l’Escola Casas. La directora d’aquest centre educatiu, Núria Seguro, explica al Va passar aquí que l’edifici es troba a uns terrenys que el bisbe de Barcelona va cedir a l’Orde Hospitalària de Sant Joan de Malta el 1142. A partir d’aquí, es van anar construint diferents cases i el lloc on actualment hi ha l’equipament escolar era una torre de guaita i, al mateix temps, “un espai on els pelegrins es podien hostatjar“.
Un edifici amb vestigis medievals
Seguro remarca que en aquesta època Barcelona era molt petita i Sant Martí era una població que no en formava part i un lloc d’acollida de pelegrins. A partir del segle XIV, aquestes terres van ser arrendades per gent de Barcelona i es van dedicar, sobretot, a l’agricultura.
Amb la guerra dels Segadors, assenyala Seguro, “l’edifici va quedar molt malmès” i, al cap d’uns anys, se’n va reconstruir una part i “van quedar tota una sèrie de vestigis”. Entre aquests testimonis del passat hi ha uns escuts nobiliaris, una pila baptismal i uns gravats damunt les portes.
L’herència de Ramon Casas
Amb la desamortització de Mendizábal, les propietats religioses van passar a mans privades i aquesta finca la va adquirir Ramon Casas i Jordà, que la va deixar en herència a la seva filla, Camila Casas. La filla va intentar fer una donació a l’Ajuntament de Barcelona el 1920 per fer una escola per a les noies treballadores, però amb la dictadura de Primo de Rivera, el projecte va quedar aturat i no es va reprendre fins a la República.
El 18 de novembre del 1932 el president Francesc Macià i l’alcalde Jaume Aiguader van inaugurar oficialment l’Escola Casas. Seguro remarca la importància que té “el pes de la història” a l’edifici de l’Escola Casas i el fet que els nens puguin interessar-se i preguntar sobre el seu origen.
