A la seu del Foment Nacional del Treball, a la via Laietana número 32, es va iniciar el seguici fúnebre del carismàtic dirigent anarquista Buenaventura Durruti. Va ser el 22 de novembre del 1936, segons explica al Va passar aquí l’historiador Manel López.
La seu de la patronal havia estat requisada per la CNT el juliol del 1936 i s’havia convertit en la Casa dels Sindicats. Allà mateix s’hi va instal·lar, la tarda del 21 de novembre, el fèretre de Durruti, que havia mort a Madrid el dia anterior.
Un home d’acció
Durruti, mecànic ferroviari d’origen lleonès, va arribar a Barcelona el 1922 i de seguida es va convertir en una figura destacada del moviment anarquista. “Es va caracteritzar sempre per ser un home d’acció”, explica López, que destaca el seu compromís amb la lluita obrera i la seva participació en diverses accions armades al llarg dels anys 20. La seva militància el va portar a l’exili en múltiples ocasions, passant per l’Argentina, Cuba, els Estats Units i França, però sempre va tornar a la seva lluita per la causa llibertària.
Amb l’esclat de la Guerra Civil el juliol del 1936, Durruti va tenir un paper fonamental en la resistència contra els nacionals. “És quan s’acaba forjant la seva imatge icònica com a dirigent anarquista”, apunta López. Va liderar la Columna Durruti, una de les principals unitats milicianes que van combatre al front d’Aragó i, posteriorment, es va traslladar a Madrid per defensar la capital de l’avanç feixista.
La seva mort i el funeral multitudinari
El 20 de novembre del 1936, Durruti va morir a Madrid en circumstàncies que, segons López, encara generen debat. “Els indicis més fonamentats ens permeten dir que Durruti va morir en una acció de guerra”, però també hi ha versions que apunten a un accident amb el seu propi fusell. Sigui com sigui, la seva mort va commocionar el moviment anarquista i la classe obrera en general.
El trasllat del fèretre cap a Barcelona va culminar amb un acte polític a la Casa dels Sindicats, on la població va desfilar massivament per acomiadar-lo. L’endemà, el 22 de novembre, el seguici fúnebre va recórrer la via Laietana, plaça d’Urquinaona, plaça de Catalunya i la Rambla, fins arribar al monument de Colom, on es va fer un acte d’homenatge.
Finalment, Durruti va ser enterrat al cementiri de Montjuïc enmig d’una multitud que volia donar el seu últim adeu a un líder que s’havia convertit en un mite de la lluita obrera.
Segons López, aquest funeral “només és comparable a l’enterrament de Mossèn Cinto Verdaguer i de Francesc Macià” i el que fa és “reforçar encara més aquesta idea del mite del dirigent anarquista”.
