Al fons del Parc de la Creueta del Coll hi ha l’antiga pedrera on es troba l’escultura Elogi de l’aigua, d’Eduardo Chillida. Carme Grandas, historiadora de l’art, explica al Va passar aquí que aquesta obra de l’artista basc és “de mida monumental i feta amb formigó“. L’Ajuntament de Barcelona la va encarregar a Chillida quan es va fer el parc, l’artista la va començar a treballar l’any 1986 i es va col·locar el 1987.
El mite de Narcís
Quan els arquitectes Josep Maria Martorell i David Mackay van dissenyar el parc, assenyala Grandas, “van fer una làmina d’aigua molt gran que continua per la part superior”. Remarca que, d’aquesta manera, la peça de Chillida “queda penjada” per uns tirants i “reflectida directament a l’aigua”. L’obra, afegeix Grandas, vol evocar “el mite de Narcís, que es contempla a l’aigua per veure la seva bellesa“.
Grandas destaca que Chillida va començar a treballar amb el formigó quan va conèixer José Antonio Fernández Ordónez a Madrid, que era un enginyer de camins, canals i ports i donava classes d’història d’estètica. D’aquesta manera, apunta Grandas, la seva relació va ser molt fructífera perquè “un enginyer buscava la bellesa i un escultor buscava com expressar-se“.
La caiguda de l’escultura
L’any 1998 l’escultura, de 54 tones, va caure pel trencament per fatiga i oxidació d’un dels tensors que la subjectava a les parets de l’antiga pedrera. L’accident va causar tres ferits. L’obra es va restaurar i reinstal·lar posteriorment. Grandas remarca que L’elogi de l’aigua és “una peça moderna que en aquest espai està ben lliure” i vinculada amb l’aigua, “que és un aliment al cos i a la llum, perquè sinó no tindria el reflex que té i no es generaria el famós mite de Narcís”.
