Els Jardins d’Elisard Sala és un espai públic dedicat a aquest compositor i director, que va néixer al carrer del Vallespir, número 8. Francesc Cortès, catedràtic de musicologia de la UAB, explica al Va passar aquí que Elisard Sala “va buscar una mena de cançó de muntanya que servís per a l’excursionista“. Segons Cortès, Sala es va inspirar en les cançons populars de tradició oral per escriure bona part del seu repertori.
Registres de la policia franquista
Elisard Sala va néixer el 1913 al barri de Sants. Va estudiar música al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i es va destacar com “un bon acompanyant de piano“, apunta Cortès. També era aficionat a l’excursionisme i un home pacifista i catalanista. Després de la guerra va ser director de cors. El 1949 va publicar Cançoner de muntanya de nit i de camí, juntament amb el poeta Josep Punsola.
Cortès assenyala que “la policia d’ordre públic va anar més d’una vegada a casa seva a regirar papers” i li van retreure que escrivís “només cançons catalanes“. Per Elisard Sala, segons Cortès, el més important era que el que escrivia ho “pogués cantar tothom”. De fet, els anys 50 i 60, coincidint amb la Nova Cançó, va ser la seva gran època de producció musical.
Atropellat amb 57 anys
Elisard Sala va morir amb 57 anys després que l’atropellés al carrer de Balmes un cotxe que va acabar fugint. Va gravar 134 obres i en va escriure més de 400. Cortès subratlla que “Elisard Sala és un dels pioners de les cançons escrites en català en els moments més durs del franquisme“. Afegeix que va apostar per “popularitzar la poesia catalana” i “va intentar que la cançó de muntanya” arribés al màxim de gent.
