L’abril del 1979 Barcelona va recuperar la democràcia municipal. Les primeres eleccions locals celebrades després del franquisme van posar fi a quatre dècades sense ajuntaments escollits per la ciutadania i van obrir una nova etapa política per a la capital catalana. El nou consistori, sorgit de les urnes, va assumir el repte de modernitzar una ciutat marcada pel creixement desordenat, els dèficits urbanístics i les reivindicacions dels moviments veïnals.
Abans de la cita electoral, l’Ajuntament havia estat presidit durant uns mesos per Manuel Font i Altaba, nomenat alcalde el gener del 1979 després de la dimissió de Josep Maria Socías Humbert. El seu mandat va ser breu, però va contribuir a garantir una transició ordenada cap al nou escenari democràtic. Segons explica l’historiador David Moreno, Font i Altaba va reunir els delegats municipals amb la potent Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona per transmetre un missatge de continuïtat institucional i assegurar que la línia de diàleg impulsada per Socías no es veuria alterada durant aquells mesos previs a les eleccions.
Les primeres eleccions municipals democràtiques
Les eleccions del 3 d’abril del 1979 van despertar una gran expectació. Barcelona afrontava per primera vegada des de la Segona República l’elecció democràtica dels seus representants municipals. Inicialment es van presentar quinze candidatures, tot i que tres es van retirar abans de la jornada electoral. Finalment, cinc formacions van obtenir representació al consistori.
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) va ser la força més votada, amb prop del 34 % dels sufragis i 16 regidors. La candidatura estava encapçalada per Narcís Serra, economista i professor universitari. En segon lloc es va situar el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), amb gairebé el 19 % dels vots i nou regidors, liderat per Josep Miquel Abad.
Convergència i Unió (CiU) va obtenir prop del 18 % dels sufragis i vuit regidors, mentre que la Unió de Centre Democràtic (UCD) va aconseguir un resultat molt similar, també amb vuit representants. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va completar la composició del consistori amb dos regidors.
La constitució del nou consistori
Després dels comicis, les negociacions entre les diferents forces polítiques van avançar amb rapidesa. Malgrat les discrepàncies sobre el repartiment de responsabilitats municipals, es va consolidar un acord que reconeixia el lideratge del PSC com a força guanyadora.
El 17 d’abril del 1979 es va celebrar l’últim ple dels regidors designats durant el franquisme. Dos dies més tard, el 19 d’abril, es va constituir oficialment el primer Ajuntament democràtic de Barcelona. Aquell dia, Narcís Serra va ser investit alcalde i es va convertir en la primera persona escollida democràticament per dirigir la ciutat des del final de la Guerra Civil.
La nova estructura de govern va reflectir l’esperit de consens que caracteritzava els primers anys de la Transició. Les tinences d’alcaldia van quedar repartides entre Pasqual Maragall (PSC), Josep Maria Cullell (CiU) i Josep Miquel Abad (PSUC), un equip amb sensibilitats polítiques diverses però amb un objectiu compartit: reconstruir les institucions democràtiques locals.
