A tocar del conegut monestir de Pedralbes, a Barcelona, s’alça una construcció que, a primera vista, sembla una edificació medieval autèntica, però que amaga una història fascinant de desplaçaments patrimonials i de restauració historicista pròpia de principis del segle XX. Es tracta del Conventet, un edifici situat a la baixada del monestir que guarda entre els seus murs elements arquitectònics originaris de l’antiga església canonical de Santa Maria de Besalú, situada a 130 km de distància, a la comarca de la Garrotxa.
L’origen i la transformació del Conventet
L’edifici original es va construir durant el segle XIV com a dependències per acollir els frares menors que proporcionaven assistència espiritual a les monges clarisses del monestir de Pedralbes. Després d’una llarga etapa de decadència motivada per les desavinences entre les diverses branques franciscanes, el recinte va funcionar temporalment com a magatzem.
No va ser fins a l’any 1918 quan l’espai va passar a mans privades. Àngela Sors, vídua de Pere Serra, va decidir adquirir i remodelar l’antic recinte per convertir-lo en la seva nova residència. En aquell moment, l’entorn era un paratge idíl·lic que encara pertanyia al municipi de Sant Vicenç de Sabadell, abans de ser plenament integrat dins de la trama urbana barcelonina.
Per dur a terme aquesta transformació, Sors va confiar el projecte a Enric Sagnier, un dels arquitectes més prolífics i destacats de la capital catalana. Sagnier va dissenyar un monument historicista combinant diversos estils artístics amb gran habilitat.
Una compra històrica de peces romàniques
Per dotar la façana d’un aspecte antic i venerable, l’arquitecte i la propietat van adquirir l’any 1918 un lot extraordinari de peces romàniques procedents de l’antiga església de Santa Maria de Besalú per un import de 10.000 pessetes. Aquest conjunt d’elements, que incloïa diverses portes, finestres romàniques, columnes i capitells, es va integrar de manera ornamental i fantasiosa en els murs exteriors del conventet.
Tot i que avui dia pot sorprendre la pràctica d’incrustar elements medievals originals en un edifici d’aquesta naturalesa, cal recordar que aquesta mena de pastitxos i trencaclosques arquitectònics eren habituals durant la primera meitat del segle XX. Aquest enfocament historicista i recreatiu es pot observar també en altres indrets de la ciutat d’aquell període, com ara la remodelació del barri gòtic de Barcelona o la creació del Poble Espanyol com a parc temàtic arquitectònic.
Un museu de romànic a l’aire lliure
Els atzars de la història han convertit aquest racó de Barcelona en una col·lecció de romànic a l’aire lliure. Tot i trobar-se totalment descontextualitzades, les peces de Besalú presenten detalls d’un gran interès artístic.
Entre els elements més destacats hi ha la portalada central, el timpà de la qual mostra la figura de Crist en majestat envoltat pels quatre evangelistes. També es conserven l’antiga porta d’accés al claustre amb decoracions vegetals i nombrosos capitells en què es repeteix un motiu icònic molt característic: una figura humana que sosté dues tiges en forma de volutes o serps, un disseny molt utilitzat en el romànic català i europeu per aconseguir simetries decoratives.
Amb tot, el Conventet és un testimoni singular de la història de l’arquitectura catalana.
