A la rambla de Catalunya, número 34, hi ha una edifici conegut pels aficionats al cinema de terror perquè és on es va rodar la pel·lícula REC, de Jaume Balagueró. L’arquitecte Alberto T. Estévez explica al Va passar aquí que ni aquests mateixos aficionats saben els secrets “diabòlics” que conté aquest edifici.
Múltiples representacions del diable
Estévez assenyala que va conèixer aquest edifici quan estaven preparant la tesi doctoral de Judith Urbano, actual degana de la Facultat d’Humanitats de la Universitat Internacional de Catalunya. Inicialment pensaven que aquesta construcció era de l’arquitecte August Font i Carreras, fins que van descobrir que realment pertanyia a Josep Amargós, ja que els números de la rambla de Catalunya havien canviat.
A partir d’aquest moment van començar a observar que a la part baixa hi havia dues figures de mascle cabró. “La típica figura simbòlica del diable“, apunta Estévez. Afegeix que, més amunt, al primer pis, hi ha tota una seqüència cinematogràfica d’uns rucs que s’estan ofegant mútuament. Al segon pis hi ha figures de gossos i, al tercer pis, dracs i serps.
L’escultura que presideix la façana
Estévez destaca: “El que més crida l’atenció és una gran figura dalt de la façana. […] No és normal que aquests edificis estiguin presidits per figures de tan gran escala”. Es tracta de l’estàtua d’una dona a qui el diable agafa el peu i l’arrossega cap avall. “Un símbol claríssim de la temptació“, descriu Estévez. També hi ha dues figures d’un home i una altra dona al costat d’ella.
Estévez afirma: “Gaudí segur que coneixia les representacions diabòliques d’aquests edifici”. Per això, explica, va fer un projecte per a La Pedrera amb representacions absolutament contràries de les que ens trobem aquí, encara que finalment no es va construir. En aquest projecte també hi havia una dona al mig a gran escala presidint l’edifici, però amb una representació de la marededéu que trepitjava el peus del diable i envoltada com a la façana de la rambla de Catalunya.
Un altre fet estrany, segons Estévez, és que a la resta d’obres de l’arquitecte Josep Amargós no hi ha cap rastre d’aquesta iconografia diabòlica. Per tant, no saben exactament per què es va decidir a fer aquest edifici amb aquesta iconografia tan singular, especial i única.