La drecera de Vallvidrera és un camí mil·lenari que es remunta a l’època dels ibers. Salva Ferran, president de l’associació Som Collserola, explica al Va passar aquí que “l’intercanvi i les necessitats d’aquestes tribus necessitaven uns camins establerts per on es relacionaven”. Afegeix que a l’època romana aquesta drecera ja va quedar més definida, perquè quan es va fundar Bàrcino “es van generar una sèrie de necessitats de comerç i seguretat que passaven per aquests camins” que connecten el pla de Barcelona amb el Vallès.
Un camí de ferradura
Ferran assenyala que a partir del segle X ja es tenia “el primer document escrit de l’església de Vallvidrera“. A partir d’aquí, es va anar repoblant amb masos aquesta zona de Collserola i els excedents que tenien dels conreus d’autosuficiència els baixaven a vendre al pla a través d’aquests camins.
Posteriorment a Collserola es va estendre el conreu de vinya i el vi també es va comercialitzar al pla. Degut a “al seu pendent i la seva orografia”, subratlla Ferran, aquests camins només els podien utilitzar les persones o amb animals de ferradura, que transportaven la càrrega amb muls, cavalls o ases.
La drecera que va utilitzar el Barça
A mitjans del segle XIX es van treure les muralles de la ciutat i el 1863 el tren de Sarrià va arribar a la plaça de Catalunya i això va apropar la ciutadania de Barcelona a Collserola. L’excursionisme també va començar a conèixer la muntanya i, segons Ferran, es va produir “una hiperfreqüentació de gent de la burgesia, que pujava a veure la ciutat des d’aquests miradors”. A inicis del segle XX va arribar el primer tramvia fins a la plaça de Vallvidrera i el 1906, el funicular. Ferran destaca que això va provocar que la drecera es deixés d’utilitzar tant, però va continuar tenint el seu ús per a les persones que no es podien permetre pagar el transport per desplaçar-se.
Ferran explica una anècdota dels anys 80, quan el Barça es concentrava a l’Hotel Vallvidrera. Una nevada va impedir que l’autocar del Barça els pogués venir a buscar i van baixar per la drecera a jugar el partit que tenien amb l’Espanyol. Ferran subratlla que, “tot i que en aquests segles han canviat molt les comunicacions, la drecera continua fent la seva feina i ens ajuda a connectar el pla amb Vallvidrera”.
