A la ronda de Sant Pere, a tocar del passeig de Sant Joan i de l’Arc de Triomf, es conserva encara l’únic pal que aguantava les catenàries de l’antic tramvia 29. Aquest mitjà de transport no només va acompanyar la transformació urbanística de la capital, sinó que va esdevenir l’origen de la coneguda frase feta “donar més voltes que el 29“.
Una ruta circular al voltant de Ciutat Vella
El servei del tramvia 29 es va fundar l’any 1876 amb un objectiu clar: circumval·lar l’antiga ciutat, el que actualment correspon al districte de Ciutat Vella. El traçat aprofitava l’espai alliberat després de l’enderroc de les muralles medievals i resseguia les rondes i vies principals de la perifèria del centre històric.
El trajecte s’iniciava sota l’Arc de Triomf i continuava per la ronda de Sant Pere, la plaça de la Universitat, la ronda de Sant Antoni, la ronda de Sant Pau i l’avinguda del Paral·lel. Posteriorment, el comboi enfilava el passeig de Colom, el passeig d’Isabel II i el passeig de Picasso, fins a retornar novament a l’Arc de Triomf.
De la tracció animal a l’electrificació del 1929
En els seus inicis, a finals del segle XIX, els combois es desplaçaven tirats per mules. En aquell període, Barcelona vivia una etapa de canvis profunds: amb les muralles recentment esfondrades, la ciutat començava a desenvolupar l’Eixample i tot just s’implantaven les primeres vies fèrries urbanes.
La modernització tecnològica del servei va trigar unes dècades a consolidar-se plenament. No va ser fins a l’any 1929, amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona, quan es va implantar l’electricitat en aquesta línia. A partir d’aleshores, el tramvia va començar a rebre energia mitjançant catenàries sostingudes per suports metàl·lics instal·lats a les voreres, dels quals avui només resta dempeus el pal situat a la ronda de Sant Pere.
A més de la seva funció per als desplaçaments quotidians, el 29 es va convertir amb el temps en una mena de precursor del bus turístic.
La fi del servei i la transició cap a l’autobús
L’evolució del trànsit a Barcelona i la proliferació de l’automòbil privat van anar reduint progressivament l’espai reservat als tramvies. La Línia 29 va fer el seu darrer trajecte oficial el mes de novembre de l’any 1967, moment en què el consistori va retirar els combois sobre rails d’aquest traçat.
Per mantenir la connexió, el servei es va substituir per una línia d’autobús que va heretar el mateix número 29 i el mateix itinerari circular. A causa de la pèrdua progressiva d’usuaris, la línia d’autobús 29 va deixar de funcionar definitivament l’any 1985.
L’origen d’una frase feta barcelonina
La rutina de donar voltes sense interrupció al voltant de Ciutat Vella va donar peu a la dita popular “Donar més voltes que el 29“, una expressió encara vigent que s’utilitza habitualment quan algú es desorienta, camina sense rumb fix buscant una adreça o fa una volta innecessàriament llarga per arribar a una destinació.
La presència de la capçalera de la línia a la zona de l’Arc de Triomf també va marcar la vida quotidiana dels barris adjacents. A la cantonada de la ronda de Sant Pere amb el passeig de Sant Joan hi havia el bar El Trole, un establiment estretament lligat al funcionament del tramvia i dels autobusos posteriors.
