El 24 d’agost del 1925 el cos de la jove Dolors Bernabeu va caure al passatge dels Escudellers número 1. Josep Sala i Cullell, autor de La mort misteriosa de Dolors Bernabeu, explica al programa Va passar aquí que a partir d’aquest moment “va començar el gran crim mediàtic de la Barcelona” dels anys vint.
El misteri de la caiguda
Sala assenyala que el primer misteri és des d’on va caure el cos de Dolors Bernabeu. Remarca que inicialment “es va dir que va caure del primer pis” però després es va apuntar que “havia caigut des del terrat“.
Dolors Bernabeu, destaca Sala, era una noia de setze anys nascuda al Raval d’una família obrera de pares valencians. Treballava de modista i Sala afirma que també feia “vida de cabaret“, es relacionava amb “gent de la part alta de Barcelona” i exercia “una certa prostitució“.
Dolors Bernabeu, explica Sala, “va passar les últimes hores de vida al Grill Room, que era un dels locals de moda l’any 1925″. Es va estar en aquest establiment fins a les nou del vespre “acompanyada d’uns amics, que eren fills de casa bona, ovelles negres de la burgesia catalana“, assenyala Sala.
Després “va sortir del local, va anar a la dispesa” on estava allotjada i “a dos quarts d’onze de la nit” el cos va caure daltabaix”. La mestressa de la casa de dispeses va dir a la policia que la Dolors Bernabeu “havia demanat per escriure una nota de suïcidi, havia pujat al terrat i s’havia llançat daltabaix”.
Però la primera autòpsia “va determinar que tenia un forat a l’esquena que podria ser de bala“. A partir d’aquest moment, destaca Sala, comença la gran explosió mediàtica per determinar si la mort de Dolors Bernabeu va ser un crim o un suïcidi.
Un crim silenciat per la dictadura
Sala afirma que “durant quinze dies el jutge va tirar endavant les investigacions” i “es van demanar noves autòpsies, peritatges i proves balístiques”. I a principis de setembre, recorda Sala, va començar a córrer “el rumor que a la casa de dispeses on s’allotjava Dolors hi havia gent important de Barcelona en el moment de la mort de la noia”.
Sala destaca que es tractava de l’època de la dictadura de Primo de Rivera i que “el jutge va parar la investigació”. També “va cridar a declarar els periodistes que havien tret l’exclusiva” del “rumor”. A partir d’aquí, “la notícia va desaparèixer completament dels mitjans“. Al cap d’uns mesos, apunta Sala, “va sortir que el crim s’havia tancat i i que s’havia decretat que havia estat un suïcidi”.
Sala afirma que l’autor del crim va ser el capità d’infanteria Alfonso Barrera Campus, també mosso d’esquadra i fill d’Emilio Barrera, capità general de Catalunya. A més, “a la dispesa també hi havia un gran amic de Barrera, Cristóbal Fernández Valdés, que era el jutge militar de més rang de Barcelona.
Sala conclou que, “tothom a Barcelona sabia què havia passat amb Dolors Bernabeu però no es va poder publicar mai oficialment“.
