A finals de gener del 1936, el guitarrista d’origen francobelga Django Reinhardt, d’ètnia gitana i creador del jazz manouche o jazz gitano, va actuar per primer cop a Barcelona. Diu la llegenda que aquella matinada la va acabar sota el pont de la Marina fent música amb uns altres nois d’ètnia gitana que havia conegut tocant pel carrer.

La irrupció del jazz

El jazz va arribar a Europa acabada la Primera Guerra Mundial, el 1919. La porta d’entrada va ser París i durant la dècada dels 20 es va escampar per tot el vell continent. Als anys 30, la paraula jazz estava plenament integrada al català i formava part del repertori de les orquestres i orquestrines de ball amb l’etiqueta de “ballables americans”. D’una banda, el jazz era vist com un divertiment, com una música ballable i per passar-s’ho bé. Però també hi havia els puristes, aquells que pensaven que l’únic jazz autèntic era l’americà, al qual anomenaven “hot jazz”.

El Hot Club de Barcelona

L’any 1931, un grup d’aficionats al jazz parisenc van crear el Hot Jazz Club de França. Per mimetisme, l’11 de maig del 1935 es va crear el Hot Club de Barcelona. Veient l’èxit de la proposta, el Hot Club de Barcelona va organitzar a finals de gener del 1936 els primers concerts protagonitzats per grans figures internacionals. Hi van actuar, entre d’altres, el saxofinista nord-americà Bennie Carter i el Quintet del Hot Club de França, liderat pel guitarrista Django Reinhardt.

El primer concert es va fer el 29 de gener del 1936 al teatre Coliseum. El segon, es va celebrar dos dies més tard, al Palau de la Música Catalana. Poc després, un empresari privat va organitzar un tercer concert al teatre Olympia, però va fugir amb la recaptació i no va pagar els músics.

Els dos concerts organitzats pel Hot Club de Barcelona van ser dos grans èxits de públic i de crítica, fora d’una curiosa excepció: el diari ‘La Veu de Catalunya’. Aquest prestigiat diari d’ideologia conservadora parlava de forma despectiva dels música afroamericans a la seva crònica i elogiava els músics de pell blanca, a qui considerava d’una raça superior. Per la seva manca de principis, ha acabat sent la crònica més coneguda d’aquell concert.

Festa sota el pont

Després del concert, s’havia organitzat una festa per homenatjar els músics. Aquests hi van anar amb els seus instruments i van acabar tocant en una jam-session que es va allargar fins a altes hores de la matinada. La llegenda diu que Django Reinhardt va sortir al carrer amb la guitarra, on va conèixer uns nois gitanos com ell. Tots plegats van acabar la festa sota el pont del carrer de la Marina.

Impulsats pel Hot Club de Barcelona, van aparèixer locals de jazz a Manresa, Terrassa, Sabadell, Badalona, Granollers, Vilafranca i Figueres.