Juan Diego Redondo Puertas, àlies Dieguito el Malo, va entrar a la presó Model de Barcelona amb 14 anys. Neus Sala, periodista i especialista en investigació criminal, explica al programa Va passar aquí que Dieguito el Malo “va ser un dels atracadors dels anys 80 i 90 més emblemàtics d’Espanya.
“Un atracador dels d’abans”
Sala assenyala que Dieguito el Malo va començar a atracar i a robar cotxes als 12 anys. A poc a poc va formar part de bandes com la d’El Vaquilla o El Torete. Sala remarca que va ser una font d’inspiració “del cinema quinqui de l’època”. De fet, va ser un dels protagonistes de la fuga del quaranta-cinc des de les clavegueres de la presó Model el 1978. Sala el defineix com “un atracador dels d’abans”, que assegurava que encara que havia assaltat joieries i bancs mai havia matat ningú ni atracat a un pobre.
Sala destaca que Dieguito el Malo era el “kie” de la Model, que en el llenguatge dels presos és la persona que “bellugava tots els moviments dins de la presó”. Això incloïa, explica Sala, des de la droga que es distribuïa fins a la música que se sentia al centre penitenciari.
Dieguito el Malo també es va convertir en un dels líders de la COPEL, que era un moviment de lluita dels presos que pensaven que sortirien del penal amb l’amnistia del 1977 i finalment es van quedar dins. Sala assegura que quan es va produir el motí de la Model, el Dieguito organitzava “com es llançaven els matalassos i com es calava foc a cadascuna de les galeries”.
L’últim cop de Dieguito el Malo
L’últim cop que va protagonitzar Dieguito el Malo va ser l’atracament a un supermercat a la Diagonal l’any 2005. Sala creu que ho va fer perquè “volia tornar a entrar a la presó”. Aquell dia hi havia una convenció a Barcelona amb més de 400 policies en aquella zona. Dieguito, un cop dins l’establiment i en veure’s encerclat per la policia, va repartir les cistelles de Nadal entre els hostatges i va obrir una ampolla de xampany, assegura Sala. Després es va entregar i li van caure 36 anys de presó.
Sala remarca que Dieguito el Malo “és el símbol d’una època i de l’Espanya quinqui, d’uns atracadors que encara funcionaven amb codis d’honor i que molts d’ells van perdre la vida per l’entrada brutal de l’heroïna“.
