La torre del telefèric de Barcelona, situada a la zona de la platja de Sant Sebastià, va ser l’escenari d’un dels episodis de resistència antifranquista més audaços de mitjans del segle passat. La nit del 10 al 11 de setembre de 1944, en plena dictadura, un grup d’activistes va aconseguir penjar una gran bandera catalana de grans dimensions en aquesta infraestructura emblemàtica.
L’acció, que va mantenir la senyera onejant durant un dia i mig davant de la sorpresa i l’emoció dels ciutadans que caminaven per indrets propers com la via Laietana, va ser organitzada per membres del Front Nacional de Catalunya (FNC). Aquesta organització s’havia gestat inicialment el 4 de maig de 1940 a París, un mes abans de l’entrada de les tropes nazis a la capital francesa, sota el nom provisional de “l’organització”, fruit de la confluència de militants de Nosaltres Sols! i Estat Català.
Una operació de risc extrem en temps de dictadura
Els antecedents d’aquesta acció es remuntaven a l’any 1939, quan diversos activistes independentistes van haver d’exiliar-se a l’estat francès després de la victòria franquista. Després d’escapar de camps de concentració francesos el juliol de 1939, els integrants del grup van travessar la frontera de maneres ben diverses: alguns a peu, altres a través del tren de Figueres a Barcelona i fins i tot aprofitant el cotxe d’un comandant franquista conduït pel seu xofer.
Per a la culminació de l’acte a la torre de Sant Sebastià, els activistes van planificar l’operació meticulosament. Es van apoderar de 25 metres de banderes espanyoles, les quals van trossejar per confeccionar una senyera de 8 per 4 metres. A més, vestits de pescadors i emprant una clau feta prèviament de cera per accedir a l’interior de la torre, van dissenyar un mecanisme de seguretat amb rodetes, cables de ferro i trossos de serra introduïts en revòlvers per evitar que la bandera pogués ser retirada ràpidament per les autoritats. Fins i tot es van serrar les escales d’accés per dificultar qualsevol intent de despenjar-la.
Els protagonistes i el llegat històric
L’operació va mobilitzar dos escamots diferents: un grup encarregat d’entrar a la torre per desplegar la bandera i un segon grup armat que va exercir tasques de protecció a l’exterior durant les hores que va durar la infiltració. L’acció va ser duta a terme per figures destacades com ara Jaume Martínez, Joan Grau, Joan Ferrer, Jaume Cornudella i Carles Soler, els quals no van ser detinguts, de manera que van evitar la repressió immediata en aquella ocasió.
Una fake news de la Falange
Curiosament, la documentació gràfica d’aquell fet històric mostra una bandera estelada en lloc de la senyera tradicional, a causa d’un retoc posterior realitzat per la Falange amb finalitats propagandístiques de l’època. Malgrat aquesta manipulació, el gest de resistència va esdevenir una fita de propaganda política i antifranquista en un moment d’absoluta solitud per a l’oposició democràtica.
Aquestes accions primerenques del Front Nacional de Catalunya van assentar les bases del que dècades més tard, cap a l’any 1989, evolucionaria fins a donar lloc al nucli principal de l’esquerra independentista actual, preservant la memòria d’una generació que va desafiar el franquisme en el seu moment de màxima fortalesa.
