Dau al Set, el primer grup artístic d’avantguarda de la postguerra, va néixer el 1948 a la plaça de Molina. Els fundadors, el poeta Joan Brossa, els pintors Modest Cuixart, Antoni TàpiesJoan Ponç, l’editor i pintor Joan Josep Tharrats i el crític i filòsof Arnau Puig. vivien a la zona i van convertir la plaça en el punt de trobada del grup.

La plaça de Molina, seu del grup

Alguns membres de Dau al Set es referien a la plaça de Molina com la seva acadèmia o com la capital de Barcelona. Cal tenir en compte que els membres del grup eren molt joves i vivien a casa dels pares. Com que no tenien un lloc per reunir-se, la plaça va fer la funció de punt de trobada. Seien als bancs i es passaven hores i hores parlant d’art i filosofia, fent performances o jocs de teatre.

Fundació màgica

Brossa i Ponç es van conèixer per casualitat en una farmàcia del carrer d’Alfons XII. Ponç es va trobar al taulell de l’establiment una monografia del pintor francès Henri Rousseau i va preguntar de qui era. El farmacèutic li va dir que era d’un amic seu, el poeta Joan Brossa. I així es van posar en contacte. A partir d’aquesta casualitat, que Brossa i Ponç consideraven màgica, es va originar el grup.

‘Dau al Set’

‘Dau al Set’ era una revista, una petita publicació d’artista en què un grup d’artistes van publicar textos i dibuixos d’una manera molt creativa i molt atrevida per l’època.

La revista es va fundar l’any 1948 i es va editar durant vuit anys, encara que cap al final pràcticament només hi dedicava temps Tharrats. S’hi practicava una mena de surrealisme nocturn que expressava el malestar amb les circumstàncies lúgubres de la vida sota el franquisme.

El nom de ‘Dau al Set’ va sorgir d’una paradoxa surrealista: l’existència impossible d’un dau amb set cares, i la referència a l’atzar, que en el surrealisme determina la vida i l’art.

El poeta i l’stripper

Joan Brossa i Christa Leem van ser una de les parelles més avantguardistes dels 70. El gran Herman Bonnín ens explicava aquesta història davant del Teatre Arnau.

Va passar aquí

Màgia i surrealisme

Els interessos comuns d’aquests creadors giraven al voltant de la nit, la màgia, la música de Wagner, el surrealisme o l’automatisme. Això va fer que, malgrat ser artistes tan diferents, hi hagués una poètica comú entre ells.

Dau al Set es va convertir en un referent per a una bona part dels artistes dels anys 50. Encara que després la pintura va evolucionar cap a l’abstracció i l’informalisme, va ser sempre un referent i un model.

Algol, el precedent

El precedent de la revista ‘Dau al Set’ va ser la revista ‘Algol’, creada per Ponç, Brossa, Jordi Mercader i altres artistes, també del barri. ‘Algol’ fa referència a un dimoni negatiu que encarnava la necessitat d’expressar els aspectes conflictius de l’existència.

Cinc d’oros, la plaça canviant

La plaça ha rebut noms diferents, sempre condicionats per l’humor popular

Va passar aquí