Unes Corts celebrades al Saló del Tinell a finals de 1228, van permetre Jaume I conquerir Mallorca un any més tard.

El desembre de 1228, es va celebrar un àpat a casa del mercader Pere Martell, a Tarragona, al qual hi van assistir el rei Jaume I, la noblesa i els comerciants. En aquest sopar es va parlar de la conquesta de Mallorca i es van iniciar els preparatius de la campanya. Acabada la trobada, es van convocar les corts generals de Barcelona per proposar oficialment la conquesta de Mallorca.

Les corts es van celebrar al Saló del Tinell, a la plaça del Rei, entre el 20 i el 23 de desembre. Hi van ser representats els estaments amb poder de la societat: el rei, la noblesa, l’església i la burgesia.

Conquesta de Mallorca

En aquella època, la península Ibèrica estava dividida entre cristians i musulmans. Les illes eren a mans serraïnes i des d’allà sortien expedicions de saqueig contra embarcacions catalanes. Els comerciants catalans, farts del corsarisme, van demanar al monarca la conquesta de l’illa per acabar amb els robatoris i, de passada, dominar un port molt ben situat pel comerç a la Mediterrània. La noblesa militar també va veure amb bons ulls la proposta, perquè significava una nova campanya de conquesta.

Jaume I va obrir les corts amb la prepositio, demanant a Déu que il·luminés el seu cor i les seves paraules. Dos dies després, el 22 per la nit, es va produir una reunió secreta entre el rei i alguns membres de la noblesa. En aquesta trobada, el rei va comprovar que comptava amb el seu recolzament per emprendre la conquesta. L’endemà, el dia 23, Guillem de Montcada va ser el primer a parlar a la nova sessió de les corts. Va comunicar que es declarava una pau i treva a tot el territori, va informar que portaria cavalls armats i que acceptava l’impost del bovatge. Després van parlar el compte d’Empúries i el Nunyo Sants per sumar-se a la proposta de Guillem de Montcada. Més tard va intervenir l’arquebisbe de Tarragona, que va dir que era massa gran per anar a la guerra però que aportaria viandes per les tropes i donaria llicència a tothom que hi volgués prendre part. Finalment, va parlar Pere Rois en representació dels mercaders. Va dir que aportaria a la campanya tots el bastiments i embarcacions del port de Barcelona. Aquells dies, a més, es van signar tota mena de pactes privats per repartir-se l’illa de Mallorca.

El setembre de 1229, un estol de 150 embarcacions va sortir del ports de Tarragona, Salou i Cambrils rumb a Mallorca. Un exèrcit format per 1.500 cavallers i 15.000 soldats, va envair l’illa i va derrotar els sarraïns a la batalla de Portopí. El 31 de desembre van entrar a la capital, Madina Mayurqa. Un cop fet el repartiment del botí de guerra, es va repoblar l’illa amb persones vingudes del regne catalano-aragonès. La conquesta de Mallorca va quedar reflectida al “LLibre dels fets” i a les cròniques de Bernat Desclot.

Un cop acabada la conquesta de Mallorca, Jaume I va seguir la campanya contra els sarraïns al sud de Catalunya, conquerint el Regne de València.

Dels pailebots a la trasmediterránea

Històricament, Barcelona i les Balears han estat unides per via marítima. De Catalunya sortien moltes mercaderies per Mallorca i, més tard, també per a Menorca i Eivissa. Aquests serveis es feien, fins als anys 40 i 50 del segle XX amb pailebots. 

Va passar aquí