Del 1994 al 1999 van tenir lloc davant la façana del Gran Teatre del Liceu de la Rambla un conjunt de recitals en suport a la reconstrucció d’aquest equipament cultural de Barcelona. El liceista Artur Arranz Galiana explica al programa Va passar aquí que l’objectiu d’aquests concerts era demostrar que l’afició per l’òpera a Catalunya “estava ben viva, era ignífuga i no s’havia cremat”.
“Entre tots, l’alçarem”
El 31 de gener del 1994 el Gran Teatre del Liceu es va incendiar i en dues hores i mitja va quedar totalment devastat. Arran d’això, diferents entitats van organitzar una reunió a l’associació Amics de l’Òpera de l’Hospitalet. Allà van decidir que treballarien per demostrar que l’afició a Catalunya pel Liceu estava ben viva. Arranz destaca que això, al final, “és el que justificaria la gran inversió que va costar la reconstrucció”.
A partir d’aquesta reunió, aquest grup d’entitats van crear el lema “Entre tots, l’alçarem” i van organitzar breus recitals lírics al migdia davant la façana del Liceu. Després van convocar una altra reunió a l’Associació Amics de l’Òpera de Sabadell, on es van constituir formalment com a Coordinadora d’Entitats pro Liceu.
Carreras col·lapsa la Rambla
Entre els recitals que es van organitzar, Arranz recorda el de Josep Carreras el 29 d’octubre del 1994, que assegura que va aplegar 4.000 persones i va obligar la Guàrdia Urbana a tallar la Rambla pels dos sentits. El 1997 també es va celebrar un recital amb fragments de l’obra Anna Bolena, de Donizetti, que és el mateix espectacle que va inaugurar el Liceu el 1847. Aquesta iniciativa es va acabar el juliol del 1999 i a l’octubre es va inaugurar el nou Liceu.
Arranz explica que amb aquests recitals volien dotar el Liceu d’un origen diferent, més “popular”. Remarca que “era un teatre que la gent se’l sentia com a seu, fins i tot els no aficionats a l’òpera, i així ho van sentir quan es va cremar”.
