El 19 de març del 1924, el compositor rus Igor Stravinsky va quedar profundament fascinat pel so de la cobla i el ritme de la sardana en el transcurs d’una audició privada celebrada al pati de l’Ateneu Barcelonès.
La presència del creador a Barcelona responia als esforços conjunts de la direcció empresarial del Gran Teatre del Liceu, encapçalada pel Joan Mestres Calvet, i de la formació simfònica Orquestra Pau Casals. Totes dues entitats feia temps que intentaven portar a la ciutat Igor Stravinsky, que encarnava la modernitat musical més trencadora d’Europa.
Les negociacions i l’estada del mestre a Barcelona
La intenció inicial dels organitzadors catalans era programar la Consagració de la primavera, l’emblemàtic ballet del Serge de Diaghilev que havia provocat un escàndol a París l’any 1913. Tanmateix, la complexitat tècnica de la partitura i la necessitat d’un increment notable de la plantilla orquestral van fer inviable la interpretació d’aquella obra a Barcelona.
Malgrat aquest impediment, Stravinsky va acceptar la invitació per dirigir altres composicions com L’ocell de foc, Focs d’artifici, i fragments de l’òpera El rossinyol i la música de Pulcinella.
La crònica de la seva estada a la ciutat ha quedat detallada gràcies al diari personal de la seva esposa, Vera Stravinsky. Segons aquests registres, la parella es va allotjar a l’Hotel Ritz i va fer passejades pel front marítim, visites a la Catedral de Barcelona i a Montserrat, sessions de teatre, cabarets i una cursa de braus. Amb tot, un dels espais que va causar més impressió al compositor va ser l’Ateneu Barcelonès.
El concert històric al pati de l’Ateneu Barcelonès
L’Ateneu Barcelonès va organitzar una sessió especial de cobla el 19 de març del 1924. L’escenari escollit va ser el pati interior de la institució, on es va situar la Cobla Barcelona.
La formació va oferir un recorregut didàctic i evolutiu pel repertori del gènere i va mostrar des dels orígens formals de la música de cobla fins a les peces contemporànies més elaborades d’aquell període.
Durant la sessió musical a l’Ateneu Barcelonès, el compositor rus es va emocionar de manera particular amb dues peces històriques de Pep Ventura: Per tu ploro i Toc d’oració.
Així mateix, va lloar Serra amunt, d’Enric Morera, i Juny, una de les obres cabdals de Juli Garreta.
En finalitzar aquesta darrera composició, Igor Stravinsky va sol·licitar escoltar més música de Juli Garreta, visiblement captivat per la tècnica, la riquesa instrumental i l’espontaneïtat d’aquell llenguatge sonor.
La promesa d’una sardana i el paral·lelisme amb el khorovod
Profundament impressionat per l’experiència, Igor Stravinsky es va adreçar directament als músics de Cobla Barcelona per saludar-los i els va prometre que compondria una sardana.
Tot i que el compositor mai no va arribar a escriure una sardana de nova creació, va estampar una nota reveladora a l’àlbum del Sindicat Musical de Catalunya, dipositat a la Biblioteca de Catalunya.
En aquest document, Igor Stravinsky va transcriure unes notes manuscrites acompanyades del text: “Khorovod, sardana, de L’ocell de foc“. D’aquesta manera, l’autor feia un paral·lelisme explícit entre la rotllana catalana i el khorovod, la dansa circular tradicional russa inclosa al seu famós ballet, suggerint amb enginy que la seva connexió amb la sardana ja bategava en el seu propi catàleg musical.