Al carrer d’Avinyó, cantonada amb Cervantes, hi havia l’argenteria Arderiu, que regentava la família de Clementina Arderiu, que havia emigrat des del Bages. Cèlia Riba Viñas, neta de Clementina Arderiu, explica al Va passar aquí que la Clementina Arderiu era la pubilla i havia de ser l’hereva del negoci, però finalment se’l va quedar la germana petita.
Poesia amb sentit musical
Riba assenyala que la Clementina Arderiu va aprendre francès i piano, i això “li va obrir les portes al món i a la cultura”. Destaca que Arderiu era “una escriptora d’arrel neopopular, perquè tenia un bagatge de cultura popular molt fort”. A més, destaca Riba, quan escriu ho fa “amb un sentit musical molt intens”, i això es nota a l’hora de recitar els seus poemes. Aquest estil, remarca Cèlia Riba, contrasta amb els poemes del seu marit, Carles Riba, “que eren absolutament intel·lectuals”.
Riba apunta que de Clementina Arderiu “ens queda, sobretot, aquest llegat poètic seu, que és la bellesa de les paraules, i aquest significat que ens arriba al cor”. Insisteix que Arderiu venia d’un passat menestral i “va saber obrir-se al món gràcies a la poesia, a la música i a la cultura”. D’aquesta manera, segons Riba, “va ser capaç de transcendir aquest petit món del senyor Esteve“.
