Una tragèdia als Pirineus de mitjans del segle XIX va ser la llavor d’un dels establiments més emblemàtics de Barcelona. Situada al carrer Sant Antoni Abat, la cereria Abella manté oberta la seva activitat al cor del barri del Raval des de l’any 1862, regentada de generació en generació per la mateixa família.
La història d’aquest negoci centenari es remunta a l’any 1862, quan una avantpassada de la família actual, la tia Francisca, vivia a la localitat pallaresa d‘Isona. El seu pare, que exercia de traginer transportant mercaderies des de Barcelona fins al Pallars, va perdre la vida arrossegat per un riu a causa d’un accident. Aquesta mort va deixar la família amb un deute pendent per la mercaderia que transportaven en aquell moment, que incloïa ciris procedents d’un obrador barceloní.
Per tal de saldar el deute contret, van enviar la jove Francisca a treballar a Barcelona. Allà va aprendre l’ofici de cerera, una professió que li va agradar i a la qual va decidir continuar dedicant-se. Anys més tard, el 1862, va sorgir l’oportunitat d’ocupar un local que havia quedat vacant al Raval per obrir el seu propi negoci. En una època on era molt poc habitual que una dona dirigís un establiment comercial —i més tractant-se d’un sector orientat principalment a les esglésies i als capellans—, va aconseguir tirar endavant el projecte.
La transformació davant dels canvis socials
Amb el pas dels anys, el negoci familiar s’ha hagut de reinventar constantment per adaptar-se als nous temps. A finals del segle XIX, l’arribada del gas i, posteriorment, de la llum elèctrica a les llars benestants va fer disminuir la demanda d’espelmes per a la il·luminació domèstica, tot i que el mercat principal del negoci continuava sent el sector eclesiàstic.
Posteriorment, l’entrada en vigor del Concili Vaticà II i l’arribada de la llum elèctrica van obligar la cereria a fer un nou gir estratègic. Als anys 60 del segle XX, coincidint amb el relleu generacional entre l’avi i el pare de l’actual família regent, el taller artesà de la rebotiga va quedar petit i no era viable mantenir la producció al centre de la ciutat. Per aquest motiu, la fabricació es va traslladar primer a Cerdanyola i més tard a Sentmenat.
Avui dia, el negoci ha diversificat la seva oferta i s’enfoca principalment cap a la decoració, l’interiorisme, les espelmes perfumades i l’ambientació de la llar.
L’evolució de l’entorn al barri del Raval
La ubicació de la botiga també ha experimentat transformacions profundes des de la seva fundació. Quan va obrir, el carrer de Sant Antoni Abat i la zona de la plaça del Pedró constituïen una de les entrades importants a la ciutat, just quan començaven a derrocar-se les antigues muralles de Barcelona. Era una zona de caràcter perifèric i de pas, amb una dinàmica social diferent d’altres punts més centrals.
Actualment, amb la transformació a zona de pas per a vianants i la millora del carrer de Sant Antoni Abat, el barri recupera potencial i aspira a viure una nova època d’esplendor. Per a la família, ser reconeguts com a botiga emblemàtica omple d’orgull i atreu constantment visitants interessats a conèixer el llegat i la història d’un establiment que, més de 150 anys després, manté viva l’essència dels seus orígens.
