La historiadora Elena Ràfols explica com durant el franquisme, van existir unes institucions que funcionaven com a internats. En realitat, eren veritables presons per a menors d’edat.
Més de 100 centres de menors
Al carrer del Doctor Trueta, cantonada amb Àlava, hi havia hagut el Grupo Benéfico, una institució franquista de protecció de menors . Just al davant hi havia la Presó de Dones de Barcelona. És complicat saber-ne el nombre exacte, però només a Barcelona hi havia més de 100 centres de menors, comptant els centres públics, els auxiliars i els privats.
La finalitat oficial d’aquests centres era fer una tasca educadora amb uns menors desemparats als quals es formava en alguna professió. Com es deia, havien de ser “útils per a la Pàtria”. Però la majoria de vegades els menors sortien dels centres encara més rebels i amb més odi envers aquells gent que els havia fet tant de mal.
Una presó per als fills dels represaliats
El Grupo Benéfico va començar a funcionar com a centre d’acollida de menors el 1916, però l’etapa més fosca del centre va ser durant el franquisme. Els tribunals de menors hi enviaven els fills d’immigrants, fills de republicans empresonats o els fills dels anomenats matrimonis amorals.
El sistema era carcelari. Hi havia un “educador”, una persona falangista, adepta al règim, de vegades mutilats de guerra o mancats d’alguna facultat. Això els prporcionava una feina retribuïda. Evidentment, aquestes persones no tenien cap formació per tractar amb menors. I molts, traumatitzats, maltractaven els nens.
Maltractaments, pallisses…
Hi havia “educadors” que gaudien apallissant els menors. Per això eren freqüents i podien acabar amb ossos trencats o altres ferides importants. Els pares només podien veure els fills cada dos mesos i amb un permís del tribunal. Els nens, a més, eren separats dels germans. Els paquets que les famílies enviaven als menors amb menjar eren sostrets pels “educadors”.
Els menors sortien d’aquests centres amb la idea que eren culpables d’alguna cosa i que els seus pares no els estimaven. O bé que els seus pares havien estat dolents i que ells havien de fer un esforç per pagar els seus pecats. Per aquest motiu, molts d’aquells menors ingressaven a la vida religiosa.
El final dels centres de menors
Els centres de menors es van anar deteriorant d’una manera brutal al llarg del temps. A finals dels 60 i principis dels 70, amb la nova reforma educativa i la professionalització de la psicologia i l’educació social, era evident que aquests centres no anaven enlloc. L’any 1978, els veïns del Poblenou van reivindicar l’espai per a serveis per al barri i l’edific es va acabar enderrocant.
Avui, en aquell espai, hi ha l’Institut Icària. La Presó de Dones segueix funcionant.
