A la confluència dels passatges Alt i Mig del Turó, al barri del Guinardó, hi havia un edifici singular de Barcelona: el castell de Mascaró. David Martínez Herrada, divulgador i creador d’@historiesdebcn, explica al Va passar aquí que el castell de Mascaró “era un edifici amb l’aparença d’una fortalesa medieval, amb les seves torres i merlets”. Però Martínez aclareix que “realment no era un edifici feudal”, sinó que era “una torre que es va fer construir per caprici d’un terratinent de la zona: Francesc Mascaró“.
Un castell neomedieval
Martínez assenyala que Francesc Mascaró era un agent de duana que treballava al port, on feia de traductor, d’intèrpret i d’intermediari amb els vaixells amb estrangers que arribaven a Barcelona. Mascaró va fer “una certa fortuna”, apunta Martínez, i “a finals del segle XIX va començar a invertir comprant terres als afores de Sant Andreu de Palomar, que aleshores era un poble independent de Barcelona”. Va comprar la finca de la Torre dels Pardals i als mateixos terrenys hi havia un petit turonet, on es va fer construir la casa d’estil medieval.
Martínez destaca que encara que sembli una excentricitat, al segle XIX hi havia la febre pel moviment romàntic, amb una exaltació de tot el que era medieval. De fet, a Barcelona també es va construir el Castell de l’Oreneta, també d’estil neomedieval i igualment desaparegut.
La connexió amb el tramvia
El castell de Mascaró es va acabar de construir el 1901. Martínez remarca que “en aquell moment el Guinardó era una zona pràcticament despoblada i aquella construcció al damunt d’un turó enmig del no-res destacava molt”. De fet, Francesc Mascaró, juntament amb altres terratinents de la zona, van promoure el primer tramvia elèctric que anava de Barcelona a Horta. Martínez apunta que mentre Mascaró feia aquests projectes “passava per unes certes dificultats financeres” fins al punt que el 1904 va hipotecar tots els terrenys del Guinardó i el 1905 va ser embargat.
El castell de Mascaró es va treure a subhasta i el va adquirir Ramon Albó, que va morir el dia següent d’haver-lo comprat i va passar a la seva vídua i després al seu fill, Ramon Albó i Martí. Durant els anys 10 i 20 del segle XX el castell va tenir diferents inquilins que el llogaven com a residència d’estiueig i als anys 30 la propietat va passar a dues germanes. Als anys 40, després de la Guerra Civil, el castell va anar a terra per urbanitzar un projecte de casetes amb jardí.
Martínez assenyala que actualment no queda cap vestigi del castell de Mascaró, només hi ha un tram d’escales que va del carrer de la Mare de Déu de Montserrat fins a dalt del turonet, que coincideix amb el que havia estat l’entrada de l’antic castell.
