Al carrer de Casp cantonada amb Pau Claris, l’empresària Tecla Sala va fer construir l’edifici Casal Sant Jordi l’any 1929. Josep Maria Rovira, catedràtic d’història de l’art i arquitectura de l’ETSAB, explica al Va passar aquí que el Casal Sant Jordi “és un edifici mixt d’habitatges i oficines on a l’àtic Tecla Sala s’hi va construir el seu propi habitatge”. Rovira assenyala que aquest detall és important, perquè aleshores va trencar “l’esquema i el tòpic de les cases de l’Eixample”, en què “el principal era el pis on vivia l’amo”.
Un edifici modern a la Dreta de l’Eixample
Tecla Sala va néixer el 1866 a Roda de Ter i als 22 anys va heretar la indústria tèxtil familiar. Rovira destaca que “el temps modern necessitava una recentralització de les coses” i per això Tecla Sala va instal·lar les oficines a Barcelona.
Rovira remarca que el Casal Sant Jordi és un edifici modern projectat per l’arquitecte Francesc Folguera, influenciat per les noves formes alemanyes i per l’urbanista francès Le Corbusier. D’aquest manera, afegeix Rovira, el Casal Sant Jordi “participa d’un nou concepte d’habitatge“, amb la recollida de brossa centralitzada i una calefacció central pel gas.
Al Casal Sant Jordi, explica Rovira, la façana abandona l’ornamentació clàssica i tota la casa està “introvertida” respecte a la ciutat. És a dir, segons Rovira, l’edifici donava l’esquena a la ciutat i a la part de dalt gairebé no hi ha finestres, perquè “tot gira al voltant d’aquesta mena de concepte familiar de la indústria catalana d’aquella època”. Rovira assenyala que “avui dia l’arquitectura s’ha normalitzat molt“, amb molta burocràcia, i això fa que la gran majoria d’edificis siguin molt iguals.
