Una finca modesta situada a la rambla de Poblenou conserva la memòria històrica de l’establiment tipogràfic que es va convertir, durant l’últim terç del segle XIX, en el principal focus difusor de l’espiritisme i de les publicacions obreres a Catalunya.
Un taller clau per a la classe treballadora i el lliure pensament
La impremta va començar la seva activitat l’any 1873. En aquell període, la planta baixa de l’immoble allotjava la maquinària i els caixotins tipogràfics, mentre que al pis superior, la dona del Joan Torrents, passava consulta mèdica a les veïnes de l’entorn com a llevadora.
En els seus primers compassos, dels seus tallers en van sortir els primers estatuts, reglaments i comunicats d’associacions obreres, cooperatives, sindicats i societats culturals i recreatives de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals.
Amb el pas dels anys, el projecte va créixer i el Joan Torrents va ampliar el seu catàleg cap a la premsa periòdica. El taller va començar a editar diaris i revistes d’un to marcadament progressista, republicà i laic, la difusió dels quals va transcendir ràpidament el barri per arribar a diverses localitats de l’entorn metropolità.
De corder a Badalona a mestre maçó
La trajectòria vital del Joan Torrents i Coral explica bona part de l’orientació ideològica del projecte. Nascut a Badalona en el si d’una família molt humil dedicada tradicionalment a l’ofici de corders i soguers, el Joan va iniciar-se en aquest ofici manual acompanyat del seu germà petit.
La seva incorporació juvenil al Partit Demòcrata va marcar un punt d’inflexió biogràfic: l’activisme polític li va despertar una profunda inquietud cultural. Aquesta pulsió el va portar a abandonar Badalona per establir-se a Horta. Allà va entrar en contacte directe amb el Fernández Colavida, conegut com “l’espiritista d’Horta” i considerat l’introductor d’aquest corrent doctrinal a Catalunya.
Sota la influència del Fernández Colavida, el Joan Torrents va ingressar a la maçoneria, on va assolir el grau de mestre maçó.
L’espiritisme com a doctrina filosòfica
Dins d’aquest context, l’espiritisme era entès aleshores com una branca del lliure pensament científic i social, allunyat de l’ortodòxia eclesiàstica. Aquesta concepció filosòfica va trobar al taller del Poblenou un dels seus canals d’edició més fecunds i rigorosos, en què oferia lectures periòdiques tant a lectors locals com a associacions espiritistes de l’àmbit hispànic i internacional.
La censura governamental i l’aliança amb l’Amalia Domingo
L’activitat editorial del Joan Torrents va topar de manera reiterada amb la censura governativa de l’època. Davant les freqüents ordres de clausura i segrest de publicacions progressistes, l’impressor va dissenyar una estratègia defensiva: mantenir capçaleres de reserva registrades prèviament per substituir de forma immediata qualsevol periòdic prohibit.
Aquesta dinàmica es va fer especialment patent amb la revista La Luz del Porvenir. La publicació, dirigida per la destacada escriptora i activista l’Amalia Domingo, va patir una dura suspensió arran de la publicació, en el seu primer número, d’un article crític que qüestionava la idea tradicional de Déu.
La maquinària de la impremta no es va aturar: el Joan Torrents va treure al carrer una nova capçalera de substitució, El Eco de la Verdad, que va permetre a les redactores mantenir la seva tribuna pública sense interrupció.
El lideratge compartit entre el Joan Torrents i l’Amalia Domingo va assolir la seva màxima projecció l’any 1888, quan tots dos van tenir un paper decisiu en l’organització i celebració del Primer Congrés Internacional d’Espiritisme, un esdeveniment que va aplegar representants de diversos països aprofitant l’atenció generada per l’Exposició Universal de Barcelona.
