A la cantonada del carrer de Muntaner amb Rector Ubach hi ha l’edifici que va dissenyar l’arquitecte Josep Lluís Sert i on també hi va viure i treballar abans de marxar a l’exili el 1937. L’arquitecte Antoni Vilanova explica al Va passar aquí que mentre Sert feia la carrera universitària va estar treballant a l’estudi de Le Corbusier, a París. La seva mare, Genara López Díaz de Quijano, tenia dos solars, un al carrer del Rosselló i un altre al carrer de Muntaner, en els quals Sert va realitzar els seus dos primers exercicis quan va obtenir el títol el 1929.
L’habitatge mínim de Rosselló i el dúplex de Muntaner
Vilanova assenyala que el projecte del carrer del Rosselló “és un edifici entre mitgeres, molt més limitat en quant a espai”, en què desenvolupa la “idea de l’habitatge mínim” del moviment modern. Es tracta d’un concepte que ja havia treballat al despatx de Le Corbusier, però també l’havia vist en altres arquitectes que formaven part de l’elit del moviment modern: Walter Gropius, Mies van der Rohe i el moviment sorgit de l’exposició “Die Wohnung” a Stuttgart el 1927.
Segons Vilanova, “el de Rosselló és un projecte senzill en quant al concepte” i, en canvi, a Muntaner experimenta amb la planta única i el dúplex, que aleshores era un model trencador. Vilanova destaca que “la idea del disseny de l’edifici no és només a la façana”, amb el principi de la finestra allargada, sinó també als “espais interiors”. En aquest sentit, aposta perquè l’escala rebi el màxim de llum natural, amb elements de protecció senzills, sense ornamentació i parets llises.
L’exili als Estats Units
Això va passar el 1929, quan es va fundar el GATCPAC, del qual Sert n’és un dels promotors. Al mateix temps, prepara amb Le Corbusier el Pla per Barcelona, conegut com el Pla Macià del 1932. Vilanova remarca que Sert “volia una idea trencadora”, que es contradeia amb el principi del conservadurisme de la seva família.
Sert va viure al cinquè pis de l’edifici del carrer de Muntaner i tenia el despatx a l’àtic. Durant la República està a cavall entre Barcelona i París, però va conservar aquest despatx i el 1937 va marxar a França, on va desenvolupar el Pavelló de la República per a l’Exposició Internacional de París i també va treballar amb Picasso i Miró.
A partir del 1939 es va s’instal·lar als Estats Units, on va continuar fent diversos treballs, entre els quals hi ha l’edifici de la Fundació Joan Miró, que es va inaugurar el 1975 i que, segons Vilanova, és “el gran projecte que representa la ciutat de Barcelona“.
