compartir
La plaça de la Universitat no figurava al projecte original del Pla Cerdà. La filòloga Marina Cuccu explica al Va passar aquí que aquest espai públic existeix gràcies al polític i escriptor renaixentista Víctor Balaguer. “Resumir Víctor Balaguer en poques paraules és realment difícil”, afirma Cuccu, “perquè és un personatge polièdric que va viure 76 anys d’un segle XIX molt convuls”. Però se’l coneix, sobretot, per ser el “pare dels noms dels carrers de l’Eixample de Barcelona“.
El pes de la Corona d’Aragó al nomenclàtor
Cuccu assenyala que Víctor Balaguer era “un personatge de la Renaixença totalment compromès amb la causa catalana”. Afegeix que per ell “les institucions de la Corona d’Aragó són fonamentals per ser estudiades i per reconstruir la Catalunya moderna”. Com a polític, remarca Cuccu, “va ser protector dels interessos catalans, sobretot en el càrrec de ministre d’Ultramar“.
“Tot i la incommensurable producció literària de Víctor Balaguer”, apunta Cuccu, actualment “se’l coneix perquè el 1863 se li va encarregar el nomenclàtor nou de l’Eixample“. En aquesta tasca Balaguer hi “aplica la seva ideologia sobre la Corona d’Aragó“, subratlla Cuccu. Per aquest motiu, els noms dels carrers fan referència a “institucions, fets cabdals i personatges que han fet possible aquesta expansió màxima del Principat”.
Dels 50 carrers que ell bateja n’hi aproven 47. De fet, ho explica al llibre Las calles de Barcelona, que es va publicar el 1865-66 ens dos volums i es va reeditar dos cops: el 1888, coincidint amb l’Exposició Universal, i el 1992, amb els Jocs Olímpics.
Les institucions que envolten la Universitat de Barcelona
Al projecte original del Pla Cerdà la Universitat de Barcelona “quedava tancada entre carrers”, explica Cuccu, i Balaguer “proposa que s’obri un espai davant de la plaça de la Universitat perquè la cultura ha de ser fruïble amb més gent“.
Per aquest motiu, insisteix Cuccu, “tot passejant ens trobem amb la Gran Via de les Corts Catalanes, personatges com Pau Claris, Roger de Llúria o Ramon Muntaner, que pertanyen a l’antiguitat, o Aribau i Balmes, que són de la contemporaneïtat de Balaguer”. Afegeix que “són el fonament de la nova cultura catalana”, i no és casual que “estiguin posats com a columnes al costat de la universitat”.
