compartir
El carrer de la Duquessa d’Orleans, que fins al 1920 es deia carrer de la Pau, a partir del 1850 va rebre famílies burgeses i de la indústria de Barcelona. Carlos Romaní, autor del llibre El carrer dels senyors, explica al programa Va passar aquí que això va donar a aquest indret “un caràcter específic que va fer que els vilatans de Sarrià comencessin a parlar del carrer dels senyors“.
L’arribada del tren a Sarrià
Romaní explica que l’arribada del tren a Sarrià el 1863 va facilitar el desplaçament de la burgesia a la vila de Sarrià. Assenyala que eren famílies que havien fet el seu patrimoni en sectors industrials que aleshores estaven en auge, com el tèxtil o les construccions mecàniques. La distància era prou curta per arribar-hi amb poc temps i, d’altra banda, era als peus de Collserola, amb un aire més fresc i més net.
Entre aquests cognoms, Romaní destaca que hi havia els Güell, els Fabra i Puig i els Rocamora. Una d’aquestes famílies, els Albareda, és la que va cedir la casa perquè s’hi establís la duquessa d’Orleans.
Enderroc de les cases
Romaní assenyala que a meitat dels anys 70 del segle XX algunes de les torres ja havien estat enderrocades i en alguns dels terrenys s’hi havia construït a sobre. D’aquesta manera, explica Romaní, “l’esperit del carrer dels senyors ja havia pràcticament desaparegut”. Al seu llibre, Romaní, que va néixer a una de les cases d’aquest entorn, relata per exemplificar-ho que “en aquest carrer ja gairebé no hi ha jardins ni canten les merles“.
