El carrer dels Capellans, situat al districte de Ciutat Vella, amaga una història curiosa i poc coneguda vinculada al folklore urbà del segle XIX. Antigament, aquest indret era conegut no només per la seva activitat religiosa i acadèmica, sinó també per ser el punt de referència on es venerava sant Corneli, considerat popularment el patró dels marits enganyats.
Orígens del carrer i transformacions històriques
El nom del carrer dels Capellans prové del segle XVII, època en què s’hi va instal·lar un convent de l’orde dels teatins amb una església dedicada a sant Gaietà. El recinte, que s’estenia cap a la zona del Portal de l’Àngel, registrava un trànsit constant de religiosos que es dirigien al convent, a l’església o a la propera catedral.
Amb la desamortització del segle XVIII, els religiosos van ser expulsats i les instal·lacions van tenir diversos usos al llarg dels anys, com ara una escola de sordmuts i, posteriorment, aules universitàries per impartir els estudis de dret. Aquesta afluència acadèmica va propiciar la creació de nombrosos habitatges per a estudiants a la zona.
La tradició de sant Corneli i les bromes dels estudiants
Els estudiants del segle XIX eren molt aficionats a les bromes. El carrer dels Capellans presentava antigament un traçat en forma de ela amb un gir pronunciat on hi havia una capella o fornícula amb la imatge de sant Magí.
Cada 16 de setembre, coincidint amb la festivitat de Sant Corneli, els joves estudiants retiraven temporalment la imatge de la capelleta i la substituïen per una de sant Corneli. Sant Corneli, el nom del qual deriva del llatí corno (banya), es representa tradicionalment acompanyat d’una banya. Tot i que originàriament era el patró dels tractants de bestiar de banya, a Barcelona va acabar arrelant la tradició de relacionar-lo amb els marits cornuts.
Durant aquella jornada, molts marits de Barcelona s’apropaven al carrer dels Capellans per venerar el patró. Existia la creença popular que complir amb aquest pelegrinatge durant set anys consecutius garantia una protecció total contra l’adulteri.
El senyal al front i la curiositat ciutadana
Un altre dels aspectes més cridaners de la llegenda era la creença que sant Corneli advertia els marits infidels. Segons la tradició recollida per Joan Amades, si la muller enganyava el marit, l’home sentia una picor molt forta al front. Això convertia el carrer dels Capellans en un punt d’atracció per a curiosos que s’esperaven per veure si algun vianant es rascava el front en passar davant de la imatge, un gest que automàticament l’assenyalava davant dels veïns com a cornut.
El carrer avui en dia
La finca on s’ubicava la capelleta original, situada al número 16 del carrer dels Capellans, va ser enderrocada als anys 90 del segle XX amb motiu de l’obertura de la plaça del Vuit de Març actual.
Malgrat la desaparició d’aquella antiga construcció, el carrer dels Capellans manté un cert caràcter de punt de referència gràcies a altres elements artístics contemporanis, com ara el mural de Joan Fontcuberta situat molt a prop, on actualment acudeixen nombroses parelles per manifestar el seu afecte i compromís.
